Abstract

Els compromisos mediambientals de la Unió Europea consisteixen en una reducció de les emissions de CO2 del 40%, en una millora de l’eficiència energètica del 30% i un 27% - com a mínim-  en l’ús de les energies renovables sobre el total del consum d’energia primària. Aquestes metes es coneixen com els objectius per l’energia i el clima 2030 i es basen en el desenvolupament normatiu del denominat Winter Package; proposta legislativa que ha de permetre avançar pel camí de la transició energètica als països europeus.

Tres son els eixos vertebradors del Winter Package. En primer lloc, crear el marc institucional i els instruments reguladors que facilitin la integració dels mercats energètics europeus; segon, augmentar el pes de les energies renovables i de l’eficiència energètica  i, tercer, implementar un model regulador basat quasi exclusivament en mecanismes de mercat. Aquest marc regulador ha de permetre complir els objectius per l’energia i el clima 2030 i els generals de la política energètica: seguretat de subministrament, competitivitat i sostenibilitat. El repte del Winter Package exigeix un nou disseny dels mercats elèctrics, qüestió que és avui objecte d’anàlisis entre els reguladors, acadèmics i operadors del mercat. És necessari resoldre certes imperfeccions del mercat que provoquen que les senyals de preus creïn un marc d’incertesa a la inversió posant en risc la seguretat de subministrament, l’augment de les energies renovables, la competitivitat de les empreses, l’assequibilitat i la sostenibilitat.

Amb l’objectiu de participar en el debat i contribuir a donar solucions al problema,  aquest article estudia com han de ser els mercats elèctrics tenint en compte la creixent importància de les energies renovables en el mix energètic, la necessitat de tenir tecnologies fermes de suport, el nou paper de la demanda i el passar a operar en un mercat obert sense restriccions reguladores dels Estats. Això suposa que tots els agents han de poder participar en tots els mercats, el reforçament dels mercats a curt termini i dels mercats a llarg termini de forma coordinada i el desenvolupament de mecanismes de capacitat competitius i no discriminatoris que assegurin la sostenibilitat econòmica del  sistema energètic.

En suma, l’article aborda com han de dissenyar-se el mercats elèctrics en la transició energètica i assegurar, a la vegada, la seguretat de subministrament.

Abstract

Hi ha un ampli consens mundial que, per mitigar els efectes de la crisi energètica, climàtica i ecosistèmica, cal la substitució indefugible dels recursos fòssils i nuclears per energies renovables en el curs de les properes dècades. Els acords de Paris de 2015 (COP 21) van fixar un límit d’augment de la temperatura mitjana de la superfície de la Terra d’1,5 ºC, que implica, malgrat certs interessos negacionistes, deixar sense cremar la meitat de les reserves actuals de combustibles fòssils.

Atesa la diferent naturalesa de les fonts d’energia renovable respecte a la dels combustibles fòssils, la transició energètica comportarà canvis radicals no tan sols en la manera d’obtenir l’energia sinó també en la forma d’usar-la en el que es configura com un veritable canvi de civilització.

Un dels reptes més significatius d’aquest canvi és la necessitat de captar  l’energia de la radiació solar directa (termosolar i fotovoltaica) i de les seves derivades (corrents d’aigua, vents, biomassa) per mitjà d’extenses superfícies de territori, funció que els combustibles fòssils havien obviat.

Així, doncs, els requeriments de territori (per a la captació) tornen a entrar de ple en l’equació de l’energia en competència amb altres usos (boscos, agricultura, zones urbanes, infraestructures, paisatges) i cada país haurà de plantejar la seva solució en funció dels recursos disponibles tot respectant els ecosistemes.

Catalunya, amb una densitat de població elevada, molt desigualment repartida, i una orografia complexa, la implantació territorial del nou sistema energètic renovable s’està manifestant especialment complexa.

L’associació CMES, conscient d’aquesta problemàtica i a fi de proporcionar criteris sobre les implantacions de captació i d’establir ponts de diàleg entre diferents realitats territorials, ha impulsat des de 2021 el projecte Transició Energètica i Territori (projecte TEiT) en col·laboració amb entitats i persones de diferents comarques de Catalunya i, en especial, amb el moviment de Centres d’Estudis Locals.