Abstract

Al voltant de 2005, quart centenari de la publicació de la primera part del Quixot, hem constatat l’aparició de vint adaptacions i versions al català per a joves i infants d’aquesta obra cervantina. La dada resulta especialment significativa si tenim en compte que durant els tres segles anteriors únicament se’n van editar set. En aquest article oferirem una relació i una anàlisi descriptiva que integra text i imatge, de totes les reescriptures derivades de l’obra original adreçades al públic infantil i juvenil, amb referència especial a aquelles publicades entre 2004 i 2005. Així mateix, analitzarem les dades obtingudes de l’anàlisi des d’una perspectiva holística que ens permet descriure alguns factors del context comunicatiu, especialment determinats aspectes sociològics de les adaptacions, estudiar la importància de determinats elements paratextuals i sistematitzar algunes estratègies i tècniques de traducció que s’han fet servir.

Abstract

En aquest treball fem palesa la utilitat dels contrastos traductològics com a eina fonamental en la interpretació del sentit o significat d’una obra i un lèxic allunyat cronològicament de l’actualitat, com és el cas del "Curial e Güelfa", ja que les perspectives diverses dels traductorsd’una mateixa obra literària, així com els estudis ben fonamentats sobre el text en qüestió, contribueixen de manera eficaç a la consecució de l’objectiu de tot traductor: trobar les millors solucions lèxiques a fi de poder transmetre de la manera més fidel possible la intencionalitat i el sentit d’una obra del passat.

Abstract

In the last years ans in the field of translation into Catalan, there has been a lot of interest on the relationship between stylistics and translation. This line of research has been influenced by concepts developed by the Manipulation School, the theory of the polysystem and the literary translation. However, most of the studies have focussed on well-known translations and have ignored some of the translators whose work illustrates the relationship betwen stylistics and translation. This paper compares some stylistic aspects in the translation of «Die Marquise von O» by Martínez Ferrando with a more recent translation of this work by Feliu Formosa. Taking into account the pragmastylistic aspects observed in the firt lines of the translations analysed, the relationship between stylistic models ans translation is illustrated.