Abstract

The author applies the methodological basis of the theatre in the street to the theatrical approaches and the particular performances of Vila-Real’s group Xarxa Teatre. Particularly, he emphasises two factors: the split of the “Italian box” space and its consequences for actors, receivers and technology.

Abstract

Aquest article se centra en modalitats diferents de construcció de l’obra teatral que tenen com a base una relació explícita, amb major o menor grau, entre el creador i la ficció: teatre autobiogràfic, teatre autoficcional i autobiografia escènica. Veurem com aquesta relació es fa present en el procés de recepció a través de diferents mecanismes, especialment a partir de paratextos, i com permet activar pactes de lectura entre obra i receptor de tarannà divers. En concret, aquest acostament a la metaficció autobiogràfica en el teatre contemporani es desenvolupa a partir de l’anàlisi de tres obres: «Indian summer» (1987), de Rodolf Sirera, «Currículum» (1994), de Pasqual Alapont i Carles Alberola, i «Com a pedres» (2006), de la companyia El pont flotant.