Abstract

Cal respondre com volem que sigui la formació professional del futur. És important perquè el sistema de formació professional està format per una amalgama de subsistemes no sempre ben connectats entre ells i amb divergències estratègiques. La formació inicial, en alternança simple o dual, la formació per a l'ocupació, la formació professional a mida i la formació universitària volen satisfer la demanda de talent per part del teixit econòmic, i molt especialment les demandes dels tres grans sectors, indústria, agricultura i serveis.

La dualització dels cicles formatius de formació inicial està essent un èxit arreu del país i ha demostrat que la metodologia de treball és efectiva per a obtenir grans taxes d'inserció i per tant disminuir l'atur en general i el juvenil en particular. Les demandes de les empreses, a banda de quantitat de persones preparades i que desitgin treballar fan especial èmfasi en les competències personals associades a cada ofici més enllà de les competències tècniques que es poden aprendre al lloc de treball.

La societat té grans reptes a davant que afectaran la formació professional. El més important és el nou marc de relacions laborals que es preveu amb l'increment de productivitat i automatització de la producció industrial i dels serveis. La renda mínima que acabarem implementant tindrà un impacte considerable en com les persones afrontem les relacions personals d'una forma íntima i hem de ser capaços de captar, retenir i ampliar el talent del nostre país en aquest context.

Els grans jaciments d'ocupació els tenim en la formació superior, tant en trams no universitaris com universitaris però la manca de vocacions impedeix que la demanda de les empreses trobi correspondència en matrícules. Cal afrontar aquest problema que afecta la percepció de les famílies i els estigmes de gènere. La formació industrial és la gran tractora de la formació professional i no som capaços d'atraure talent a aquestes carreres professionals. Els instruments per afrontar aquest repte són l'especialització territorial, la coordinació i integració dels diferents itineraris acadèmics i professionals dins de l'administració i la posta en marxa de polítiques que tinguin com a prioritat la captació de talent al sistema de formació professional.

Abstract

És àmpliament reconegut el gap existent entre els excel·lents resultats generats pel sistema català de recerca i el desenvolupament de productes o serveis que impactin en la societat. Reforçar i integrar els processos i instruments de valorització o transferència tecnològica és quelcom prioritari en una economia amb projecció global i basada en el coneixement. Les limitacions del sistema actual són (1) la fragmentació de la inversió en transferència, (2) la reduïda retenció del talent en aquest àmbit, (3) l’existència de micro-portafolis, (4) el risc individualitzat, (5) el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i (6) un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per tal de superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), amb la missió de definir i implementar una única estratègia de transferència de coneixement per a tot el sistema de recerca i innovació de Catalunya. Els objectius principals d’aquesta estructura serien: crear sistemes d’atracció i retenció de professionals en transferència de coneixement, generar un portafoli integrat amb estratègies de desenvolupament de negoci en base als sectors prioritzats a Catalunya, optimitzar els processos interns i l’acceleració de projectes de valorització i prova de concepte, desenvolupar instruments de risc compartit i crear un marc legal que permeti millorar la competitivitat de la recerca i innovació catalanes. Les estructures actuals als centres proveïdors de coneixement estarien focalitzades en la identificació i generació de projectes de transferència i els professionals dels centres treballarien en coordinació amb l’ANEC per transferir la responsabilitat en el desenvolupament de negoci i comercialització dels projectes. En resum, l’ANEC constitueix un vehicle integral i inclusiu en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.

Abstract

És àmpliament reconegut el ''gap'' existent entre els resultats generats pel sistema de recerca i el desenvolupament de productes que impactin en la societat. Les limitacions actuals són la fragmentació de la inversió, la reduïda retenció del talent, l’existència de micro-portafolis, el risc individualitzat, el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), un vehicle integral en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.

Abstract

Abstract