Abstract

Aquest estudi examina les percepcions que els alcaldes i els interventors catalans tenen sobre el marc legislatiu que regula la sostenibilitat financera. S’analitza la utilitat de la regulació tenint en compte els resultats aconseguits, el seu impacte sobre la presa de decisions i benestar de la ciutadania, la seva flexibilitat, i també possibles alternatives. Les respostes obtingudes indiquen que l’aplicació de la nova normativa ha donat resultats tangibles en els primers anys, però això no es podrà mantenir en el temps i caldria major flexibilitat, que hauria de traduir-se en la consideració de la situació financera particular de cada ajuntament.

Abstract

Al llarg del segle passat, els països occidentals han organitzat i desenvolupat el que es coneix com l’estat del benestar, organitzat al voltant de quatre pilars fonamentals: l’educació, la sanitat, les pensions i altres prestacions socials. Avui dia, els estats s’enfronten al gran repte que suposa l’envelliment de la població, que amenaça la viabilitat financera del sistema de protecció social, que s’ha organitzat dirigit molt majoritàriament (via pensions de jubilació i sanitat) a la gent gran, i que ha de ser finançat per una població en edat activa cada vegada menys nombrosa.

Abstract

D’un temps ençà, l’economia circular ha guanyat protagonisme mediàtic i discursiu. Tanmateix, molt sovint és presentada com una alternativa més sostenible a la gestió de residus, amb un enfocament que difereix poc del model convencional de les 3 R. En realitat, però, els principis de l’economia circular s’orienten a substituir radicalment les bases que han sustentat el model de producció industrial. La contribució pretén subratllar la necessitat de centrar adequadament els reptes de l’economia circular com un nou mode productiu i aportar criteris sobre els canvis tecnològics, fiscals, legals i corporatius, entre d’altres, que hauria d’impulsar.

Abstract

La promoció del desenvolupament d’una economia sostenible, verda o circular és una prioritat per les institucions internacionals i catalanes. La nostra recerca ha consistit en analitzar fins a quin punt les empreses a Catalunya estan adoptant a polítiques de desenvolupament sostenible. L’anàlisi s’ha dut a terme a través de les actuacions impulsades per les institucions sectorials (clústers i associacions sectorials). La conclusió del treball és que les empreses per a les quals les polítiques de sostenibilitat milloren la seva posició competitiva han adoptat progressivament aquestes polítiques. Les raons de no adopció per les que no que no ho fan son que o bé els suposa costos importants que el marc regulatori actual no els obliga a internalitzar o bé perquè el marc legal fa econòmicament inviable la seva activitat. La implantació del marc regulatori recorregut pel Gobierno al TC – amb aixecament recent de la suspensió - ha de ser necessàriament el proper pas de política econòmica que porti al desenvolupament sostenible.

Abstract

La infraestructura verda és l’ecosistema necessari per a la vida. La natura en forma part i d’ella ens proveïm d’aliments i de productes renovables pel nostre benestar. El sector primari és el responsable de gestionar amb aquesta finalitat els actius biològics.

Catalunya compta amb una superfície forestal que ocupa dues terceres parts del territori, mentre que solament el 25 % de les terres es destinen a conreus. Aquesta superfície de conreu per càpita és la meitat de la mitjana europea. El 32 % del territori és gestionat com a superfície mediambientalment protegida

L’agroalimentació catalana és el primer sector manufacturer de Catalunya i és el centre d’un ampli clúster industrial i de serveis que al llarg de la cadena alimentària porten els aliments a la taula de totes les famílies i restaurants. Els mitjans necessaris per a la producció d’aliments son el sòl i l’aigua. Alhora el clima és el qui en bona part acaba condicionant les collites i la vida natural.

L’escalfament global, el creixement sostingut de la població mundial i la millora de les dietes alimentàries, més proteíniques i més exigents en recursos, estan tensant els mercats alimentaris. Des de 2007 s’han succeït cinc crisi importants dels preus alimentaris (2007-08, 2010, 2012, 2020, 2022-23), tres d’elles directament vinculables amb el canvi climàtic. L’altre cara d’aquestes tensions n’és la pobresa i la fam mundial que no paren de créixer. Les guerres potser també.

Tanmateix, malgrat la criticitat del proveïment alimentari, la societat catalana, extraordinàriament urbana, s’ha allunyat del medi que l’alimenta fins al punt que n’ha sostingut una imatge del passat, sovint menyspreativa, acompanyada d’una seriosa desinformació. Aquest distanciament ha propiciat, així mateix, que s’hagi culpabilitzat a l’agricultura de manera sovint difamatòria o exagerada de la seva responsabilitat sobre l’emissió de gasos efecte hivernacle, desconeixent o desconsiderant els esforços que s’estan fent vers una producció més sostenible. Deixant de banda, mentrestant, les causes més importants del canvi climàtic, és a dir, la combustió de combustibles fòssils.

Com a resultat de tot plegat la realitat de l’agroalimentació ha queda amagada i distorsionada. S’ha invisibilitat l’agricultura real i s’ha idealitzat una agricultura inviable i/o incapaç de proveir la demanda alimentària. Aquest fet ha propiciat decisions polítiques desorientades o contraproduents. Aquestes males decisions estan generant costos importants a l’economia catalana. Uns costos amb una projecció cap al futur en tant que alguns dels costos incideixen directament en els potencials per produir aliments o, dit d’alta manera, sobre el grau d’autosuficiència alimentària ja prou baixa com per seguir desconsiderant el sector que ens alimenta.

La comunicació desitja identificar el pes que representa sobre l’economia una gestió inadequada d’aquests recursos crítics per a la vida de les persones. Es valorarà el cost de la progressiva desaparició de sòl per ús agrari i, conseqüentment, es valorarà la importància de garantir la seguretat jurídica sobre aquest sòl. De l’aigua es tractarà de la gestió de les darreres infraestructures i dels efectes sobre l’economia.