Abstract

Aquest estudi examina les percepcions que els alcaldes i els interventors catalans tenen sobre el marc legislatiu que regula la sostenibilitat financera. S’analitza la utilitat de la regulació tenint en compte els resultats aconseguits, el seu impacte sobre la presa de decisions i benestar de la ciutadania, la seva flexibilitat, i també possibles alternatives. Les respostes obtingudes indiquen que l’aplicació de la nova normativa ha donat resultats tangibles en els primers anys, però això no es podrà mantenir en el temps i caldria major flexibilitat, que hauria de traduir-se en la consideració de la situació financera particular de cada ajuntament.

Abstract

Al llarg del segle passat, els països occidentals han organitzat i desenvolupat el que es coneix com l’estat del benestar, organitzat al voltant de quatre pilars fonamentals: l’educació, la sanitat, les pensions i altres prestacions socials. Avui dia, els estats s’enfronten al gran repte que suposa l’envelliment de la població, que amenaça la viabilitat financera del sistema de protecció social, que s’ha organitzat dirigit molt majoritàriament (via pensions de jubilació i sanitat) a la gent gran, i que ha de ser finançat per una població en edat activa cada vegada menys nombrosa.

Abstract

D’un temps ençà, l’economia circular ha guanyat protagonisme mediàtic i discursiu. Tanmateix, molt sovint és presentada com una alternativa més sostenible a la gestió de residus, amb un enfocament que difereix poc del model convencional de les 3 R. En realitat, però, els principis de l’economia circular s’orienten a substituir radicalment les bases que han sustentat el model de producció industrial. La contribució pretén subratllar la necessitat de centrar adequadament els reptes de l’economia circular com un nou mode productiu i aportar criteris sobre els canvis tecnològics, fiscals, legals i corporatius, entre d’altres, que hauria d’impulsar.

Abstract

La promoció del desenvolupament d’una economia sostenible, verda o circular és una prioritat per les institucions internacionals i catalanes. La nostra recerca ha consistit en analitzar fins a quin punt les empreses a Catalunya estan adoptant a polítiques de desenvolupament sostenible. L’anàlisi s’ha dut a terme a través de les actuacions impulsades per les institucions sectorials (clústers i associacions sectorials). La conclusió del treball és que les empreses per a les quals les polítiques de sostenibilitat milloren la seva posició competitiva han adoptat progressivament aquestes polítiques. Les raons de no adopció per les que no que no ho fan son que o bé els suposa costos importants que el marc regulatori actual no els obliga a internalitzar o bé perquè el marc legal fa econòmicament inviable la seva activitat. La implantació del marc regulatori recorregut pel Gobierno al TC – amb aixecament recent de la suspensió - ha de ser necessàriament el proper pas de política econòmica que porti al desenvolupament sostenible.

Abstract

La infraestructura verda és l’ecosistema necessari per a la vida. La natura en forma part i d’ella ens proveïm d’aliments i de productes renovables pel nostre benestar. El sector primari és el responsable de gestionar amb aquesta finalitat els actius biològics.

Catalunya compta amb una superfície forestal que ocupa dues terceres parts del territori, mentre que solament el 25 % de les terres es destinen a conreus. Aquesta superfície de conreu per càpita és la meitat de la mitjana europea. El 32 % del territori és gestionat com a superfície mediambientalment protegida

L’agroalimentació catalana és el primer sector manufacturer de Catalunya i és el centre d’un ampli clúster industrial i de serveis que al llarg de la cadena alimentària porten els aliments a la taula de totes les famílies i restaurants. Els mitjans necessaris per a la producció d’aliments son el sòl i l’aigua. Alhora el clima és el qui en bona part acaba condicionant les collites i la vida natural.

L’escalfament global, el creixement sostingut de la població mundial i la millora de les dietes alimentàries, més proteíniques i més exigents en recursos, estan tensant els mercats alimentaris. Des de 2007 s’han succeït cinc crisi importants dels preus alimentaris (2007-08, 2010, 2012, 2020, 2022-23), tres d’elles directament vinculables amb el canvi climàtic. L’altre cara d’aquestes tensions n’és la pobresa i la fam mundial que no paren de créixer. Les guerres potser també.

Tanmateix, malgrat la criticitat del proveïment alimentari, la societat catalana, extraordinàriament urbana, s’ha allunyat del medi que l’alimenta fins al punt que n’ha sostingut una imatge del passat, sovint menyspreativa, acompanyada d’una seriosa desinformació. Aquest distanciament ha propiciat, així mateix, que s’hagi culpabilitzat a l’agricultura de manera sovint difamatòria o exagerada de la seva responsabilitat sobre l’emissió de gasos efecte hivernacle, desconeixent o desconsiderant els esforços que s’estan fent vers una producció més sostenible. Deixant de banda, mentrestant, les causes més importants del canvi climàtic, és a dir, la combustió de combustibles fòssils.

Com a resultat de tot plegat la realitat de l’agroalimentació ha queda amagada i distorsionada. S’ha invisibilitat l’agricultura real i s’ha idealitzat una agricultura inviable i/o incapaç de proveir la demanda alimentària. Aquest fet ha propiciat decisions polítiques desorientades o contraproduents. Aquestes males decisions estan generant costos importants a l’economia catalana. Uns costos amb una projecció cap al futur en tant que alguns dels costos incideixen directament en els potencials per produir aliments o, dit d’alta manera, sobre el grau d’autosuficiència alimentària ja prou baixa com per seguir desconsiderant el sector que ens alimenta.

La comunicació desitja identificar el pes que representa sobre l’economia una gestió inadequada d’aquests recursos crítics per a la vida de les persones. Es valorarà el cost de la progressiva desaparició de sòl per ús agrari i, conseqüentment, es valorarà la importància de garantir la seguretat jurídica sobre aquest sòl. De l’aigua es tractarà de la gestió de les darreres infraestructures i dels efectes sobre l’economia.

Abstract

Es voldrà buscar una relació entre la situació econòmica nacional, i els indicadors que afecten les decisions d’inversions. Es voldrà començar amb una projecció dels últims vint-i-cinc anys, focalitzant-se en els últims cinc anys.

L’objectiu serà determinar si la inversió en Bitcoin és merament especulativa, i identificar el perill que poden comportar aquestes inversions a l’economia real, i el seu impacte en el medi ambient degut a la gran energia elèctrica que requereix la mineria de dades.

Els indicadors macroeconòmics a treballar són el PIB, la taxa d’atur, la població activa, l’IPC, la balança de pagos, i l’EURIBOR. Cara a l’inversor es vol analitzar l’evolució del Ibex35, el valor de l’or (metall refugi), el mercat de futurs, el mercat immobiliari i el deute públic espanyol i alemany.

Es presentaran els diferents valors macroeconòmics, complementats amb un histograma que mostri els fets més rellevants com són: la crisis immobiliària, la crisis sanitària de la COVID, la Guerra d’Ucraïna, i la Guerra de Israel-Palestina.

També es presentaran els diferents valors de les inversions, i com unes i altres tenen comportaments diferenciats o complementaris.

Per acabar, es farà un solapament entre les dades macroeconòmiques i el comportament del consumidor, buscant un patró de comportament, contra la perillosa natura especulativa del Bitcoin i les possibles repercussions negatives en termes econòmic i ambientals.

Abstract

Des de 2019 s’han fet multitud d’experiències de compartició d’energia a Espanya, aprofitant allò que la normativa espanyola ha permès, donat que la falta de transcripció de Directives Europees impedia ampliar-ne l’abast. En ser una novetat al sector elèctric, no ha sigut pas un camí fàcil, i el principal problema que va dificultar el seu desplegament va ser la falta de voluntat de les distribuïdores elèctriques, que ha demorat més de dos anys el procediment administratiu d’aplicació de coeficients de repartiment entre els consumidors. Bàsicament les distribuïdores no tenien cap incentiu econòmic per fer-ho millor i més ràpid. Per part de les comercialitzadores, no totes tenen capacitat de gestió suficient com per facilitar la tramitació de tota la documentació necessària.

Finalment, superades les dificultats tècniques, han aparegut les humanes, per la falta de clients actius, prou implicats en la gestió i el dia a dia d’aquestes comunitats.

En aquest document es proposen accions per superar aquest impàs.

Abstract

En aquest article es busca identificar una relació entre la conjuntura econòmica a nivell nacional i les inversions en les monedes digitals, considerades d’alt risc per la seva alta volatilitat, i per que es tracta d’un producte en creixement que encara no ha arribat a la maduresa. Es vol donar resposta a la pregunta:

• Quins són els factors que produeixen una major predisposició a la inversió en criptomonedes?

Amb la finalitat de mantenir una visió més global, s’ha procedit a analitzar els principals indicadors de la conjuntura econòmica d’aquest segle, buscant una possible relació amb les inversions en monedes digitals utilitzant el Bitcoin com a criptomoneda de referència.

També es vol identificar el perill que poden comportar aquestes inversions en l’economia real, així com, el seu impacte en el medi ambient degut a la gran quantitat d’energia elèctrica que requereix la mineria de dades, sorgint dues noves preguntes:

• Són sostenibles, des del punt de vista de l’objectiu d’emissions zero, les inversions en criptomonedes?
• La inversió en criptomonedes és el futur o una moda passatgera que contribuirà a una major distribució desigual de la riquesa? 

Abstract

Els reptes presents s’emmarquen en una conjuntura d’emergència climàtica i pobresa global, i calen accions de tots els actors de la societat per afrontar aquests desafiaments fent un pas endavant cap a una economia més sostenible. Ens situem a la tercera dècada del segle XXI i l’entorn BANI Brittle (Fràgil), Anxious (Anciós), Nonlinear (No lineal), Incomprehensible (incompressible) caracteritza la conjuntura mundial post-pandèmia (Nataliia & Olena, 2023). Les organitzacions tendeixen a posicionar la sostenibilitat com a element clau en la seva estratègia empresarial, en part, a conseqüència d’importants desenvolupaments legislatius, però també per respondre a la crisi climàtica. Assistim a dia d’avui a la consolidació de normes que desenvolupen i obliguen a vetllar pel compliment dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de 2015, i el Pacte Verd Europeu de 2019 n’és el full de ruta a Europa: un paquet de mesures ambiciós que pretén que ciutadania i empreses europees es beneficiïn d’una transició verda sostenible i es marca assolir la neutralitat climàtica d’aquí a vint-i-cinc anys. I en aquest marc, prenen rellevància els criteris ESG, fent referència al respecte a qüestions mediambientals derivades de l’activitat empresarial (Environment), als drets de caràcter social de les persones afectades d’aquesta activitat empresarial desenvolupada (Social), i a l’acompliment d’un bon govern corporatiu (Governance) i la seva transparència. Les qualificacions ESG s’estan convertint en índex de referència en la presa de decisions d’inversió, i l’acadèmia els estudia per a diversos sectors econòmics, però poc sovint parant atenció a la relació ESG - universitat. 

Abstract

Antecedents

Les projeccions demogràfiques mostren un important augment de la proporció de persones grans (de 65 anys i més) en les properes tres dècades. La taxa de dependència, calculada com la ràtio de població de 65 anys i més envers la població entre 16 i 64 anys, augmentarà del 31% observat en 2021 fins al 54% en 2050[1]; aquest canvi pot tenir un impacte important, tant en la taxa d’ocupació, com en els ingressos de les cotitzacions socials i, en definitiva, en el finançament de les pensions.

Diversos estudis mostren la necessitat de polítiques destinades a mantenir la taxa d’activitat dels treballadors de més de 54 anys, i especialment dels de més de 65 anys, per tal d’augmentar la taxa d’activitat de l’economia, que vindrà afectada per la disminució de la taxa d’ocupació de les persones més joves.

La recent reforma de les pensions entre 2021[2] y 2023[3] inclou mesures per augmentar l’edat legal de  jubilació —67 anys a partir de 2027—, incentivar la jubilació demorada i penalitzar la jubilació anticipada, amb l’objectiu d’allargar la sortida efectiva del mercat laboral i reduir la durada de la jubilació. Però, queda pendent la reforma de la jubilació parcial així com la reforma de la jubilació activa en les seves diverses modalitats.

Objectiu de la comunicació

Descriure la situació actual de la pensió de jubilació -des de la jubilació parcial a la jubilació activa-, les seves limitacions i repercussió econòmiques, així, com els avantatges i desavantatges per a les persones i per a les empreses, i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema públic de pensions.

Resultats

Una major flexibilitat de la jubilació parcial en el trànsit a la jubilació definitiva pot beneficiar, tant a les persones —augment de la seva pensió, ser útil en la transmissió de coneixement, entre d’altres—, com per a l’empresa i la societat —augmentar la taxa d’activitat i, en definitiva, la riquesa del país. D’altra banda, la major compatibilitat entre pensió de jubilació activa i ingressos del treball permetrà un major benestar per a la persona i uns majors ingressos fiscals. Aquestes accions junt amb altres per allargar la vida laboral dels treballadors asseguraran en major grau la sostenibilitat del sistema de pensions.

Paraules clau: Envelliment, pensions, jubilació parcial, jubilació activa, taxa dependència, sostenibilitat.