Abstract

Al llarg del segle passat, els països occidentals han organitzat i desenvolupat el que es coneix com l’estat del benestar, organitzat al voltant de quatre pilars fonamentals: l’educació, la sanitat, les pensions i altres prestacions socials. Avui dia, els estats s’enfronten al gran repte que suposa l’envelliment de la població, que amenaça la viabilitat financera del sistema de protecció social, que s’ha organitzat dirigit molt majoritàriament (via pensions de jubilació i sanitat) a la gent gran, i que ha de ser finançat per una població en edat activa cada vegada menys nombrosa.