Abstract

La confiança és un sentiment que es defineix com la seguretat de que una persona actuarà com esperes. És un sentiment força persistent (Putman et al. 1993). Diversos estudis han demostrar que la confiança afecta positivament al creixement econòmic (Algan i Cahuc, 2010) i al benestar individual (Helliwell y Huang; 2010). També hi ha evidència que la confiança afecta a la interacció entre les persones i condiciona el compliment de les normes (Bargain y Aminjonov, 2020). Donat els importants efectes que la confiança pot arribar a tenir, és important ampliar el coneixement dels seus determinants per poder determinar les reformes i canvis necessaris per augmentar aquest sentiment. Entre els seu determinants estan, per una banda, les característiques personals, com l’edat, el gènere, l’educació, la renda o la religió dels individus. Per altra banda estan les característiques de les institucions i de l’entorn, que de fet són les característiques que expliquen la part més substancial de les diferències observades en els nivells de confiança (Alesina y la Ferrara, 2000, 2002). Existeix evidència de que hi ha una forta correlació positiva entre la confiança i la qualitat de les institucions (Rothstein y Uslaner, 2005). Un dels factors que determina la qualitat de les institucions és la corrupció, que ha estat un problema important a Espanya. Les actuacions i polítiques que poden implementar les institucions depenen, principalment, del seu pressupost. Per tant, és important conèixer si la confiança afecta a la seva grandària, a través del seu efecte sobre la voluntat de pagar impostos.

En aquest treball, en primer lloc, s’aportarà evidència descriptiva de com ha evolucionat el nivell de confiança en les institucions a Espanya i a Catalunya, fent una comparativa amb altres països de la Unió Europea. En segon lloc, s’aportarà evidència de la relació entre la qualitat de les institucions i la confiança estudiant com la corrupció afecta negativament a la confiança en els polítics. En tercer lloc, s’analitzarà com la confiança afecta a la voluntat de pagar impostos per part dels ciutadans.

Abstract

La globalització ha comportat profundes transformacions, intensificant la complexitat dels desafiaments socials i econòmics. La col·laboració publicoprivada emergeix com una eina imprescindible per donar solucions a aquests reptes. D’una banda, perquè gran part del coneixement i de la capacitat operativa per implementar solucions es troba en mans del sector privat; de l’altra, perquè les administracions no disposen de recursos econòmics suficients per afrontar les necessitats creixents de la societat.

Cal adoptar una visió més àmplia dels àmbits en què resultaria beneficiosa la col·laboració publicoprivada a Catalunya, explorant noves oportunitats, creant marcs de cooperació en qüestions on no és habitual o buscant noves maneres d’incidir en àmbits on necessita un impuls renovat. Aquest document analitza les barreres funcionals del model actual que dificulten o impedeixen una implementació efectiva d’aquestes col·laboracions, a fi de superar-les i poder potenciar una col·laboració efectiva davant els reptes existents en molts sectors.