Abstract

The author argues that in his version of Séneca's De providentia, as indeed in other of his versions, Canals does not show any evidence of having assimilated the ideological tenets of the Humanism and the Renaissance. On the contrary: for him classical sources are merely used as means to underline an orthodox and religious discourse.

Abstract

Francesc Moner (c. 1462-c. 1492), autor català de notable talent, es distingí, gràcies a la seva producció tant en català com en castellà, en els cercles literaris de Barcelona durant la dècada de 1480. A partir de la seva meditació sobre la condició de l’amant, Moner construeix una al.legoria que comprèn dues dimensions espacials, una de l’«espai» pròpiament dit i l’altra de la «vivència» espiritual. En el present treball segueixo el camí contemplatiu de la persona poètica de Moner des de l’espai psíquic a la vivència de l’ànima. Inherent a l’exploració ací esbossada, es perfila l’intertext monerià, que harmonitza la temàtica de l’amor passional i la de la devoció religiosa.

Abstract

El Fénix, además de sus objetivos dramáticos y políticos, en estas obras mitológicas aborda un tema ético que preocupó mucho al estoico cordobés, Séneca, por sus terribles perjuicios sociales: la realización del favor y, obviamente, su opuesta, la ingratitud. De ahí que analizo el enfoque del dramaturgo sobre dicho problema moral en relación con la perspectiva del filósofo español. The Fénix, in addition to his dramatic and political objectives, in this mythological works addresses an ethical issue that worries considerably the stoic from Cordoba, Seneca, for his terrible social prejudices: the realization of the favor and, obviously, its opposite, ingratitude. In this article I analyze the focus of the playwright about that moral problem in relation to the outlook of the Spanish philosopher.