Abstract

La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que s'evidencia un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L'anàlisi econòmica, i de les forces que expliquen la generació de valor i la dinàmica del treball, han posat de relleu moltes vegades que la tecnologia no destrueix el treball sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, treballs, ocupacions i persones. En general, i en el llarg termini, les conseqüències d'aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen, es complementen amb augments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o els sectors vinculats amb la innovació tecnològica. A més, aquests efectes positius solen compensar en el llarg termini els efectes substitució del treball sí les institucions i la política pública actuen en forma de polítiques actives, que formin i recapacitin a les persones desplaçades amb el canvi tecnològic.

Aquesta forma general d'interacció de la tecnologia amb el treball s'ha posat en entredit amb la recent onada tecnològica digital caracteritzada, entre altres, per l'explosió de la robòtica intel·ligent. Segons alguns investigadors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tant ràpid que difícilment es podran compensar per la via habitual dels augments de demanda i productivitat. Altres investigadors argumenten tot el contrari i emmarquen la dinàmica actual de canvi robòtic en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però, la robòtica és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un ampli ventall de possibilitats d'utilització i, al mateix temps, genera moltes pors pel seu potencial substituïdor del treball.

En aquest article ens proposem d'analitzar com els usos de la robòtica estan transformant la generació de valor i la productivitat de l'empresa industrial a Catalunya, així como la creació i l'estructura del treball i els salaris. A través d'una mostra d'empreses industrials amb centres productius ubicats a Catalunya estudiarem: 1) com és el procés de generació de valor de les empreses que usen la robòtica, en comparació amb les empreses que no l'usen; 2) verificarem els efectes de la robòtica sobre la productivitat, tenint en compte la dimensió de l'empresa; i 3) investigarem la relació entre el cicle industrial, la robòtica i la creació de llocs de treball, en especial la implicació de la robòtica en la recuperació econòmica sense creació d'ocupació (jobless recovery); i 4) ens preguntarem per la relació entre la robòtica i la polarització de l'ocupació: creixement de les ocupacions d'alta i baixa qualificació, i destrucció de treball de qualificació mitjana.  

Abstract

Aquest treball estudia els nous models de productivitat de la PIME industrial catalana, en especial el paper dels fluxos de coneixement (R+D, innovació i usos d’Internet) i l’ús de la robòtica. A través de dades de panell per unes 250 PIMES industrials en el període 2002-2014, i utilitzant una metodologia de models d’equacions estructurals, la investigació obté quatre resultats principals. Primer, l’evolució de la productivitat i l’ocupació ha estat molt positiva, cosa que no suggereix l’existència d’una recuperació econòmica sense creació d’ocupació (jobless recovery). Tot i amb això, la robotització sí que hauria generat millores d’eficiència amb un cert efecte reemplaçament del factor treball. Segon, els usos de la robòtica determinen un grup reduït de relacions de complementarietat amb els fluxos de coneixement. Específicament, amb la innovació de procés i organitzativa, i amb l’avaluació, l’assessorament i el reclutament de persones per a gestionar el canvi tecnològic. Tercer, la robòtica no té un efecte directe en l’explicació de la productivitat de la PIME industrial. I, quart, els efectes de la robòtica sobre la productivitat són indirectes i s’estableixen a partir de la seva relació de complementarietat amb els fluxos de coneixement. Les PIMES industrials que usen robots presenten un model explicatiu de la productivitat més sofisticat i equilibrat, amb efectes determinats pel coneixement, el factor treball, les exportacions i l’accés a recursos financers especialitzats. Paraules clau: Robòtica, coneixement, transformació digital, PIME industrial, productivitat.