Abstract

Un dels principals elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers anys, és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis més enllà de la escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant una alta taxa d’abandonament escolar prematur (AEP). En aquest context, resulta imprescindible conèixer i desenvolupar en el territori polítiques educatives que hagin pogut donar resultats en diferents llocs del món per tal d’assegurar la continuïtat en el centre escolar i/o la millora en diferents objectius educatius.

Aquest treball centra la atenció en la política de beques, incorporant tant les beques de característiques compensatòries (focalitzades) com també aquelles beques de característiques universals basades exclusivament en el rendiment acadèmic. En ambdós casos es consideraran les beques (monetàries i no monetàries) orientades a diferents nivells educatius (primària, secundaria obligatòria –ESO– i post-obligatòria –BATX/CFGM–) i amb diferents objectius perseguits: continuïtat en el centre escolar, millora en els resultats i graduació. Així mateix, interessa destacar l’existència o no d´efectes diferencials (no homogenis) donada la seva utilitat en el disseny de futures polítiques.

Aquesta revisió de l’evidència pretén aportar claus interpretatives sobre l’efectivitat de les beques en el nivell educatiu no universitari, tenint en compte la manca d’estudis que hagin realitzat una revisió sistemàtica de la literatura a l`àmbit català i espanyol.

Abstract

En els darrers anys, l’accés a un habitatge assequible i de qualitat a la ciutat de Barcelona s’ha vist limitat. L’augment de la taxa d’atur, acompanyada d’una reducció dels ingressos familiars, d’una tendència a l’alça dels preus de l’habitatge des de l’any 2014 i de la reducció dels pressupostos públics destinats en habitatge, han fet més difícil accedir a un habitatge com així també mantenir-lo, en especial per els col·lectius més vulnerables. Com a conseqüència de tot això, s’ha incrementat la exclusió residencial i social a la ciutat de Barcelona , i la inseguretat habitacional. En aquest context, les polítiques d’habitatge juguen un paper important per l’Estat de Benestar per contrarestar els efectes d’aquests fenòmens.

En aquest estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, primerament explorem quins tipus d’ajuts i polítiques d’habitatge existeixen a Barcelona i quines problemàtiques intenten adreçar. Seguidament, duem a terme una revisió sistemàtica de la literatura sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques d’habitatge. En concret ens centrem en ajuts econòmics a les persones, mesures fiscals, habitatge social, polítiques de rehabilitació i eficiència energètica i intervencions complementàries (assessorament, mediació, etc.). L’objectiu és trobar evidència sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques per mitigar la reducció de l’exclusió residencial i l’exclusió social  amb la finalitat d’aportar informació basada en l’evidència que permeti millorar la presa de  decisions sobre polítiques d’habitatge.