Abstract

La política de competència contribueix decisivament a un funcionament eficient i equitatiu de l'economia. I és que, només en un marc de competència es pot garantir la millor assignació possible de recursos que maximitzi la generació de béns i serveis. A més, la política de competència té també un interessant component equitatiu en la mesura que actua com a mecanisme que vetlla per l'absència de barreres injustificades a l'entrada al mercat - facilitant doncs un marc igualitari en termes d'oportunitats - i pel fet que contribueix a garantir que els grans operadors competeixin entre sí de tal manera que se'n vegin beneficiats els consumidors i usuaris (en preus, qualitat i innovació).

Els mecanismes a disposició de les autoritats de competència són rellevants. En relació a les administracions públiques les poden sancionar quan actuen com operadors, criticar la regulació que emeten i fins i tot impugnar-la davant dels tribunals. Les temptacions per tal que una autoritat de competència no sigui veritablement independent són significatives.

Davant d’aquest risc, el document se centrarà en desenvolupar un condicionant necessari per tal que el seu funcionament sigui òptim: la seva independència.

S'exposarà com es pot assegurar que les autoritats de competència gaudeixin de la independència que la seva actuació exigeix a través de l'anàlisi d'elements com: la forma jurídica que adopta la institució, la gestió del seu propi personal i garanties d'estabilitat del mateix, la gestió econòmica del pressupost que se li assigna i com determinar-lo, el nomenament i les causes de remoció dels seus alts càrrecs així com la rendició de comptes de la institució.

L'interès del document va més enllà de les autoritats de competència. Les seves conclusions poden ser extrapolables a organismes reguladors i, tot plegat, pot constituir la llavor d'una nova manera de funcionar de les administracions públiques.