Abstract

Un cop ens acostem als vint anys de creació del BCE i l’euro, comencem a tenir una experiència prou llarga de gestió d’una economia com la catalana, sense sobirania monetària i en plena globalització.  En els primers vint anys, la política econòmica ha estat realitzada en part (principal) per les autoritats espanyoles i en part (secundària) per les autoritats catalanes.  Val la pena analitzar els marges d’actuació que ha tingut cada autoritat, especialment la catalana, i com l’una i l’altra han intentat compensar la manca d’instruments monetaris i comercials.  Consideraré els resultats, parant atenció als factors externs, als problemes de sintonia o manca de sintonia entre autoritats estatals i autonòmiques i a les polítiques endegades pel govern de la Generalitat.   Els xocs positius i negatius viscuts han estat tan grans que convé reflexionar sistemàticament sobre les lliçons que en podem aprendre.  Hi havia un curs d’acció alternatiu al que es va prendre?  Si existia, era millor que el que es va seguir?  Què podria haver canviat d’haver comptat amb més instruments de política econòmica?

Abstract

Aquestes pàgines són unes primeres reflexions per endreçar l’àmplia problemàtica que suscito. No hi ha ni dades ni resultats, només un esquema interpretatiu.

1. Un cop ens acostem als vint anys de creació del BCE i l’euro, comencem a tenir una experiència prou llarga de gestió d’una economia com la catalana, sense sobirania monetària i en plena globalització. En els primers vint anys, la política econòmica ha estat realitzada en part (principal) per les autoritats espanyoles i en part (secundària) per les autoritats catalanes. Val la pena analitzar els marges d’actuació que ha tingut cada autoritat, especialment la catalana, i com l’una i l’altra han intentat compensar la manca d’instruments monetaris i comercials. Consideraré els resultats, parant atenció als factors externs, als problemes de sintonia o manca de sintonia entre autoritats estatals i autonòmiques i a les polítiques endegades pel govern de la Generalitat. Els xocs positius i negatius viscuts han estat tan grans que convé reflexionar sistemàticament sobre les lliçons que en podem aprendre. Hi havia un curs d’acció alternatiu al que es va prendre? Si existia, era millor que el que es va seguir? Què podria haver canviat d’haver comptat amb més instruments de política econòmica?

2. Quina política econòmica vol i pot fer la Generalitat? No és pas una pregunta simple ni mancada d’importància. Apunta al cor de la capacitat de gestió de les administracions subestatals. En el cas d’una regió de la Unió Europea, particularment de l’Eurozona, apunta a la combinació de manca de sobirania monetària en un espai que no està preparat per a la completa integració monetària, i a la disposició d’alguns poders de promoció econòmica.

Abstract

Se analizarán cuantitativa y cualitativamente los mensajes de los representantes más importantes del gobierno y la oposición venezolana a través de sus cuentas en la red Twitter, mediante el análisis de contenido de base interpretativa, en función de identificar y evaluar la propensión discursiva en este espacio digital a la demonización y en consecuencia, la ampliación de la polarización y el antagonismo existente en ese país. Entre los principales resultados se encuentra que se ha trasladado la tónica de enfrentamiento al escenario digital, se profundiza la demonización y la invisibilización de la «otredad» y se utilizan las redes sociales como medio de control social para desmovilizar las acciones democráticas de la disidencia.

Abstract

A nivel mundial, el mercado de servicios de telefonía móvil es un mercado relativamente nuevo que presenta un gran dinamismo. Generalmente su estructura es oligopólica, dando lugar a ineficiencias asignativas, esto es, el consumidor paga un precio superior al costo marginal de provisión y por lo tanto su excedente es menor que el que obtendría en situaciones de competencia perfecta. El mercado argentino no es la excepción.

El objetivo de esta investigación es sugerir, un conjunto de medidas que, sin alterar el cuadro tarifario de los prestadores, refuercen el régimen de protección de los consumidores e incrementen el nivel de satisfacción de los mismos.

En particular, la investigación se focalizará en tres problemáticas que son consideradas de especial relevancia: los problemas de información, los errores en la toma de decisiones y la baja calidad de los servicios de atención al cliente. El marco teórico utilizado para el análisis es el de economía del comportamiento que, al revalorizar aspectos sociológicos y psicológicos del consumidor, dota de un mayor realismo al análisis económico convencional.

Se proponen diversas medidas para cada una de las problemáticas. Para resolver los problemas de información se propone que se presente la información en formatos simplificados y en momentos críticos. En cuanto a los errores en la toma de decisiones se sugiere disminuir los costos de traspaso, eliminar las opciones predeterminadas y crear un sistema que indique a los usuarios su plan mensual óptimo. Se propone también generar incentivos para que las empresas aumenten la calidad de los servicios de atención al cliente, para lograr esto se recomienda unificar las plataformas de reclamos de las compañías y crear un sistema de recompensas para incentivas feedback de los usuarios.