Abstract

Aquest document explora la importància de l’educació financera en la societat actual, on la complexitat dels productes financers ha augmentat però no ho ha fet el nivell de cultura financera de la societat. Agafant com a punt de partida les darreres dades d’informes i d’enquestes com les del Banc d’Espanya, l’Eurobaròmetre i el programa PISA de l’OCDE, s’analitza el nivell d'alfabetització financera a Espanya i a Europa, posant de relleu com la falta de coneixements financers afecta especialment a joves, dones i persones amb baixos ingressos o nivell educatiu. En el document es defineix el benestar financer com la capacitat de gestionar despeses, afrontar imprevistos i assolir objectius econòmics, i es destaca la seva relació directa amb la salut mental, la productivitat i l’estrès financer. El document posa en relleu la necessitat d’una col·laboració estreta entre institucions públiques i privades per implementar programes formatius que redueixin l'estrès financer i millorin el benestar general dels ciutadans. Només amb una població informada es podrà aconseguir una societat més resilient i capaç de prendre decisions financeres que beneficien tant l’individu com l’economia en general. 

Abstract

La planificació estratègica urbana i territorial s’ha consolidat com un instrument fonamental de concertació público-privada a escala local. Aquest article analitza les estratègies de desenvolupament econòmic local als municipis catalans durant el període 1988-2024. A partir d’un ampli inventari i anàlisi de plans, s’identifiquen les prioritats d’intervenció, la seva evolució al llarg del temps i les diferències entre territoris. Es comparen onze models de desenvolupament local en funció del seu grau d’assoliment en dinamisme econòmic i en condicions de vida. Els clústers d’indústria, les grans destinacions turístiques o els municipis d’atracció residencial mostren resultats divergents en aquestes dues dimensions. Donada la importància que té escollir unes estratègies o unes altres, se subratlla el paper determinant de les polítiques econòmiques locals per respondre de manera eficaç els reptes fonamentals de la competitivitat, l’accés a l’habitatge i la modernització administrativa que afronta el país.

Abstract

La comunicació analitza el treball autònom a Catalunya, un col·lectiu clau que representa el 15,2% dels afiliats a la Seguretat Social i té un paper essencial en l'economia i la societat. L'estudi examina l'evolució dels autònoms (2012-2023), posant èmfasi en les seves condicions econòmiques, reptes estructurals i conjunturals, i la distribució per gènere i edats. Els principals desafiaments inclouen la precarietat econòmica, l'excés de burocràcia, la càrrega fiscal, les desigualtats de gènere i la manca de suport en situacions de baixa laboral. A més, es destaca la necessitat de fomentar la conciliació, la capacitació contínua i un entorn fiscal més favorable. La comunicació proposa recomanacions per millorar la sostenibilitat del col·lectiu, incloent-hi mesures específiques per a dones autònomes i accions per garantir la viabilitat dels negocis davant els reptes del mercat actual. Aquestes polítiques no només enfortirien el col·lectiu, sinó també l'economia catalana en conjunt.

Abstract

La finalitat d’aquest treball és presentar els resultats obtinguts en el marc del projecte europeu: Digital Missions for Care Social Economy's Resilience (DIMCARE :SMP-COSME-2021-RESILIENCE 101074115-DIMCARE). L’objectiu del projecte, entre d’altres, era analitzar i concloure sobre el nivell de digitalització desenvolupat per les organització socials que centren la seva activitat en el sector de la cura de persones. L’anàlisis es va fer a tres països: Croacia (Varazdin), Espanya (Mataró) e Italia (Prato). En el projecte hi va participar: La Universitat Pompeu Fabra que juntament amb Barcelona Social Business City, va liderar el projecte. La Universitat Politècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró, Polo Universitaria di Prato, Ajuntament de Prato, Universitat de Zagreb (Faculty of Organisation and Informatics) i el Varazdin County. En aquest treball ens centrarem en analitzar els resultats obtinguts a Mataró.

La metodologia utilitzada per l’anàlisi va estar tant qualitativa (entrevistes en profunditat) con quantitativa (qüestionaris enviats per correu). Els resultats obtinguts permeten concloure que tot i que les empreses mostren interès en el procés de digitalització encara hi ha molt camí per recórrer. En aquest camí és molt important el desenvolupament de polítiques públiques que fomentin la digitalització de les empreses de l’economia social.

L’estudi (el projecte) és una contribució a la promoció del procés de digitalització en les organitzacions socials que es dediquen a la cura de les persones i les avantatges de la seva implementació. Des de el punt de vista de la l’organització, la digitalització incrementa l'eficiència dels processos i dels serveis. Des de el punt de vista dels usuaris, la digitalització té una funció de prevenció, incrementa l'accés dels serveis a les persones i per tant incrementa la qualitat de vida dels usuaris. En resum, la digitalització contribueix a fer més igualitària i inclusiva a la societat; per tant han de ser objecte del desenvolupament de polítiques públiques.