Abstract

Durant molts anys Espanya ha arrossegat un problema estructural de desocupació que s’ha agreujat durant la crisis, però que ha restat latent en els moments de recuperació. És un problema generalitzat però especialment alarmant en el cas dels joves, tant per l'elevat percentatge que representa (un 36% entre els 15 i els 24 anys) com per les conseqüències que té sobre l’assignació de recursos i l’eficiència econòmica o els problemes socials que genera.

En aquest article s’analitza la desocupació juvenil des de la perspectiva de la qualificació del capital humà, com un dels principals factors de competitivitat i benestar social d’un país. Aquest fet no és nou, però adquireix un major protagonisme en un entorn de globalització i digitalització, i en el que processos com la terciarització de l’economia, l’envelliment de la població i la creixent qualificació a nivell mundial determinen el desenvolupament de l’economia del coneixement o la indústria 4.0.