Abstract

Aquest article fa un seguiment del tractament literari de la mort de la primera filla del poeta Vicent Andrés Estellés en la producció escrita durant el primer any des de la mort, és a dir, des de la primavera de 1956 fins a la de 1957. Aquest període abraça textos d’algunes obres significatives com, entre d’altres, «Primera soledad», «La nit», «Llibre d’exilis» o el tercer poema de «Coral romput». La ficcionalització literària d’aquesta vivència biogràfica condiciona i determina no sols la vida de l’autor sinó també la producció poètica del període.