Abstract

La recent crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula els problemes del mercat laboral a Catalunya i a Espanya en el seu conjunt. L’increment exponencial de la taxa d’atur i la incidència especialment greu en determinats col·lectius ha reobert el debat sobre el diagnòstic i les mesures a aplicar. En aquest sentit, destaca especialment el cas de la població més jove, un problema comú, d’altra banda, a la major part dels països de la Unió Europea.

Malgrat hi ha un ampli consens sobre el diagnòstic del problema, i les seves causes, sembla evident que les actuacions adoptades resten lluny d’oferir solucions. Aquesta contribució té per a objectiu, en primer lloc, oferir un breu resum dels diversos aspectes que hi ha darrera de les elevades taxes d’atur de la població més jove i, encara més preocupant, de la proporció de joves que ni estudien ni treballen (ni-ni’s). I, en segon lloc, plantejar els àmbits on caldria actuar per tal d’aconseguir una millor transició del sistema educatiu al mercat de treball.

Les raons de l’elevada taxa d’atur entre la població més jove cal buscar-les, d’una banda, en el nivell (i característiques) de la formació assolida i, d’altra, en les característiques i trets institucionals del mercat de treball. Problemes com un alt percentatge d’abandonament escolar, un reduït pes de formació que combini teoria i pràctica i una distribució de la població segons nivell d’estudis clarament diferenciada d’altres països de l’entorn es configuren com a factors fonamentals que poden dificultar la transició al mercat laboral. Així mateix, cal no oblidar l’adaptació necessària dels continguts formatius a les necessitats futures del teixit empresarial.

D’altra banda, en l’àmbit laboral destaquen dues “distorsions”: l’existència d’un mercat laboral segmentat, amb una excessiva utilització de contractes temporals; i la inadequació dels sistemes d’intermediació i de les polítiques actives. La població més jove presenta una taxa de temporalitat “involuntària” elevada que té conseqüències clarament negatives en la carrera laboral d’aquest col·lectiu. Així mateix, els escassos recursos i la deficient utilització d’aquests en el disseny i gestió de les polítiques actives fa que aquestes no actuïn realment com a instruments de “reactivació” dels aturats.

Quines actuacions s’han adoptat per fer front al problema? Són suficients i adequades? Més enllà de les actuacions en diversos àmbits adoptades a Catalunya i Espanya en conjunt, la rellevància d’aquest problema ha portat a la Unió Europea a posar en marxa el programa de Garantia Juvenil com a resposta a les elevades taxes d’atur dels joves als països de la UE. Els resultats obtinguts, però, posen de manifest la clara insuficiència d’aquestes accions. És evident que es tracta d’un problema complex i que requereix actuacions en el sistema educatiu, en la regulació laboral, però també, cal no oblidar, en aspectes socials que també tenen una influència significativa en la situació dels joves. Apuntar aquells aspectes que són susceptibles de reforma i que poden contribuir a una millor transició del sistema educatiu al mercat laboral és, en darrera instància, l’objectiu d’aquesta contribució.

Abstract

En aquesta aportació es proposa la següent hipòtesi:

La necessitat d’innovar en el sistema educatiu de Catalunya per poder-se adaptar als nous moments que planteja la societat actual.

S’aportarà una anàlisi de la situació de Catalunya respecte a la resta de regions d’Europa i es veurà com alguns dèficits educatius afecten a la qualitat de la societat catalana en general, com per xemple aspectes de qualitat democràtica, valor afegit en el treball i altres.

Es descriuran els elements de canvi més importants que afecten al sistema educatiu, tant pel que fa als objectius pedagògics dels centres educatius com pel que afecta a la mateixa organització del centre des del punt de vista dels canvis en les organitzacions que han aparegut.

Es descriuran els principals problemes que té plantejat el sistema educatiu català. En aquest sentit s’abordaran, de manera general i a grans trets, alguns dels grans temes de debat com poden ser: l’abandonament escolar prematur, el finançament del sistema educatiu, els fonaments del sistema dual públic-privat, el sistema de beques, els incentius al professorat, els problemes de la Formació Professional, …, apuntant les tendències i les possibles vies de solució.

Dins la descripció dels problemes generals del sistema es farà també esment als fonaments organitzatius estructurals de l’educació: estructura dels currículums, organització dels centres educatius, provisió de docents al sistema i avaluació del sistema, així com els canvis i interpretacions de les normes que cal fer per adaptar el sistema a les noves realitats.

S’analitzaran aquestes qüestions sota el prisma de les necessitats de canvi, sobre quins són els canvis pertinents en el sistema i sobre com s’han de realitzar.

Abstract

3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya
Per a l’eix temàtic cinquè. El capital humà de Catalunya: dotació i reptes

Montse Álvarez, Fundación CYD i Universitat de Barcelona

En aquesta contribució es presenta breument, en primer lloc, les principals dades i xifres de la formació universitària a Catalunya i del sistema universitari català, format per onze universitats, set d’elles públiques i quatre privades, a banda d’una no presencial, on cada curs es matriculen entorn a un quart de milió d’estudiants i de les que surten més de 50.000 nous titulats al mercat de treball, entre estudis de grau, màster oficial i doctorat.

En segon lloc, s’analitza l’encaix dels titulats universitaris catalans en el mercat laboral, les possibles mancances, per una banda, i aspectes positius, per l’altra, que se’n deriven, per la qual cosa resulten molts útils els estudis d’inserció laboral que ve elaborant des de fa anys l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, tant des del punt de vista dels titulats com dels ocupadors.

Finalment, s’avança una sèrie de recomanacions en sentit ampli per a intentar millorar aquesta inserció laboral en el present i en un context futur presumiblement emmarcat en la continuació del fenomen de la globalització i l’auge i la consolidació dels països emergents, a més de caracteritzat per la disrupció que suposarà la digitalització de la indústria, de la mà de l’internet de les coses, els sistemes ciber-físics i el big data, en el que es pot considerar la quarta revolució industrial.

Abstract