Abstract

La Gran Recessió ha fet aparèixer alguns dels efectes relativament ocults de la globalització. N’hi ha dos de gran rellevància, que se situen de ple en el terreny de la relació entre política i economia. El primer és el paper relatiu de l’estat i el mercat. En bona part, la crisi ha estat conseqüència del desajustament entre uns mercats globals i uns estats nacionals i caldria examinar fins a quin punt estem entrant en un nou cicle caracteritzat per un major equilibri entre els dos. El segon fa referència al límits de la democràcia en el temps de la globalització. Hem de resignar-nos a haver d’escollir entre un replegament nacional en torn d’unes democràcies amb trets cada cop més autoritaris (‘iliberal democracies’) o bé una globalització presidida per institucions tecnocràtiques sense una base democràtica (‘undemocratic liberalism’)? Aquesta contribució ofereix algunes reflexions sobre aquestes dues qüestions, prestant una especial atenció a la singularitat del projecte europeu.