Abstract

This book analyzes the whole of Llorenç Villalonga's dramatic production - the relationship between the theatrical plays and the novels, and the classification and study of the dramatic production - following two basic lines: circuit theatre (halfway between comedy and customs and manners scenes, an approach to tragedy, drama and high comedy) and innovative, ground-breaking theatre (the absurdities).

Abstract

Aquest article exposa, en primer lloc, les relacions entre l’escriptor sicilià Tomasi di Lampedusa i el mallorquí Llorenç Villalonga. L’anàlisi de les afinitats i les divergències estilístiques entre els dos autors té com a objectiu l’estudi descriptiu de la traducció catalana de la novel·la Il Gattopardo, a fi de destacar les estratègies adoptades pel traductor Villalonga i els canvis que suposen en comparació amb l’original. L’estudi intenta buscar les raons dels canvis en la poètica pròpia del traductor i arriba a la conclusió que, en la traducció de Il Gattopardo, va tenir un pes notable el diferent plantejament estilístic entre els dos autors: gras i barroc, Lampedusa; prim i essencial, Villalonga. Aquesta diferència porta l’escriptor mallorquí a adaptar l’obra mestra lampedusiana a l’estil propi, rebutjant i escurçant els excessos de l’escriptor sicilià.

Abstract

In the present article the author studies the importance of irony in Llorenç Villalonga’s work using as a touchstone the novel «Flo la Vigne». In the first place he analyzes the conception of irony that the writer has: a tool for approaching the world and a virtue that characterizes the person or the civilization that possesses it. Secondly, he examines the practice of irony in the aforesaid novel: verbal irony (antiphrasis, paradox, «reductio ad absurdum»...) and the narratologic irony in a wide sense, including the paratextual and the intertextual one. Special attention is paid to the conception of transmitter of information, which has diverse voices and narrative levels. Finally, it relates Villalonga’s irony to modern irony.