Abstract

El present article té com a objectiu editar i estudiar l’anònima «Suma de la vida del rey don Jaume», publicada a València el 1699. En primer lloc, es fa un breu repàs a la presència de la figura de Jaume I des de l’edat mitjana al barroc, sobretot en el nivell historiogràfic. El segon apartat fa esment de les edicions del «Sumari dels ínclits reis de València», la darrera de les quals s’atribuí a Llorenç Mateu i Sanç. De passada, es declara per primera vegada que la primera edició del «Sumari» (1596/1598) correspon, en realitat, a l’«Epítome de la genalogia dels comtes de Barcelona» (1588). Aquesta tradició divulgadora de les biografies dels reis d’Aragó i la seua funció com a garantidors de la legalitat és la que s’aprofita a l’hora de confegir la «Suma» que ací s’edita i que es descobreix inspirada clarament per l’obra de Beuter.

Abstract

The study of auxiliary verbs in compound tenses («haver» vs. «Ésser») in Old Catalan is a topic discussed in many works. But no research deeply analysing literary works of the time and using an accurate methodology is available. Our purpose is to show that so significant medieval literary works such as «Llibre de Meravelles» by Ramon Llull, «Llibre dels Fets» by King James I & «Tirant lo Blanch», can also provide very valuable information to understand the phenomenon of change of auxiliary. Referring to usage frequencies, we show that chronology plays a great role in these alternations and outline a whole series of factors that explain the observed evolutive tendencies.

Abstract

El poema «Triumphus Valentinus» del valencià Josep Ignasi Barberà, obra encara inèdita i poc coneguda, està format per més de cinc mil hexàmetres llatins que narren la presa de Valencia per part del rei Jaume I. Es tracta d’un poema de principi del segle XVIII, amb característiques pròpies del gust neoclàssic i preil·lustrat, on coincideixen l’interès per la història valenciana, la tradició clàssica grecoromana i el reflex del canvi dinàstic a la corona hispànica. El model estètic seguit per l’autor és clarament l’«Eneida» de Virgili, tant per forma com per contingut. Malgrat l’interès mostrat per autors coetanis com Gregori Maians, l’obra ha passat pràcticament desapercebuda.