Abstract

Com Estònia -un país relativament petit i amb escassos recursos- ha assolit un èxit sense precedents mundials en l’àmbit de la innovació? La resposta ha aquesta pregunta, que no és simple, és l’objectiu principal d’aquesta contribució acadèmica.

Molts són els elements i les actuacions, tant interns com externs, que combinats, han permès uns processos econòmics més eficients i equitatius. Malgrat que l’ocupació soviètica no donava molts motius per a l’esperança, actualment Estònia es refereix orgullosament a sí mateixa com a Innovation Hub.

Per tal de desenvolupar tot el potencial dels ecosistemes d’innovació i startup, nombrosos estudis internacionals identifiquen la combinació de les iniciatives del govern així com el suport del sector privat com a elements clau del procés. En el cas estonià, un país petit i relativament nou (Independència, 1991), iniciatives públiques com l’e-government, els processos de digitalització de les agències públiques, l’e-Residency, la identitat digital, i les possibilitats de constituir companyies on-line amb seguretat, han estat molt ben rebudes per la comunitat startup.

El sector privat, per la seva banda, també ha estat molt actiu. Programes d’acceleració, espais de co-working, i una creixent comunitat inversora són potents introductors de know-how i capital a l’ecosistema. Les startups estonianes han mirat des del primer moment al mercat global. Així, una intensa internacionalització ha permès l’èxit de l’enorme repte col·lectiu plantejat.

Cal considerar també, elements culturals endògens com l’obertura a l’exterior i una influència d’idees transnacionals, afavorida per les ganes de sortir de models passats de control soviètics, i la referència d’un veí també exitós en innovació com és Finlàndia. La political self-awareness dels estonians permet provar noves coses i prendre riscos sense el cost o les penalitzacions europees habituals. També cal tenir en consideració les especificitats lingüístiques i culturals del país.

L’anàlisi detallat dels motius cabdals de l’èxit de la cultural nacional d’innovació d’Estònia, i la seva òptima combinació, poden servir com a models a seguir per a d’altres països amb característiques sòcio-culturals, polítiques i econòmiques comparables.

Abstract

Com Estònia -un país relativament petit i amb escassos recursos-, ha assolit un èxit sense precedents mundials en l’àmbit de la innovació? La resposta ha aquesta pregunta, que no és simple, és l’objectiu principal d’aquesta contribució acadèmica.

Molts són els elements i les actuacions, tant interns com externs, que combinats, han permès uns processos econòmics més eficients i equitatius. Malgrat que l’ocupació soviètica no donava molts motius per a l’esperança, actualment Estònia es refereix orgullosament a sí mateixa com a Innovation Hub.

Per tal de desenvolupar tot el potencial dels ecosistemes d’innovació i startup, nombrosos estudis internacionals identifiquen la combinació de les iniciatives del govern així com el suport del sector privat com a elements clau del procés. En el cas estonià, un país petit i relativament nou (Independència, 1991), iniciatives públiques com l’e-government, els processos de digitalització de les agències públiques, l’e-Residency, la identitat digital, i les possibilitats de constituir companyies on-line amb seguretat, han estat molt ben rebudes per la comunitat startup.

El sector privat, per la seva banda, també ha estat molt actiu. Programes d’acceleració, espais de co-working, i una creixent comunitat inversora són potents introductors de know-how i capital a l’ecosistema. Les startups estonianes han mirat des del primer moment al mercat global. Així, una intensa internacionalització ha permès l’èxit de l’enorme repte col·lectiu plantejat.

Cal considerar també, elements culturals endògens com l’obertura a l’exterior i una influència d’idees transnacionals, afavorida per les ganes de sortir de models passats de control soviètics, i la referència d’un veí també d’èxit en innovació com és Finlàndia. La political self-awareness dels estonians permet provar noves coses i prendre riscos sense el cost o les penalitzacions europees habituals. També cal tenir en consideració les especificitats lingüístiques i culturals del país.

L’anàlisi detallat dels motius cabdals de l’èxit de la cultural nacional d’innovació d’Estònia, i la seva òptima combinació, poden servir com a models a seguir per a d’altres països amb característiques socioculturals, polítiques i econòmiques comparables.

Abstract

Esperonades per la profunditat de la crisi econòmica a Espanya i a la Unió Europea, les empreses catalanes han augmentat sensiblement la diversificació geogràfica de les seves implantacions internacionals. No obstant, cal esbrinar si l’esforç inversor i d’implantació s’està produint en destinacions (països i regions) que permetin aprofitar les dinàmiques de creixement en els mercats internacionals amb major potencial. Amb aquesta finalitat s’ha calculat i analitzat l’índex d’intensitat inversora de Catalunya per a 86 països i 10 regions mundials, i s’ha avaluat l’atractiu que presenten 105 països des de la perspectiva de la implantació. L’estudi conclou amb una proposta sobre les destinacions (països i regions) que presenten un major potencial de futur per a les implantacions de les empreses catalanes.

Abstract

Entre els trets  més significatius que caracteritzen l’economia catalana està, sens dubte, la seva obertura exterior. Milers d’empreses -la majoria pimes- han incorporat, poc o molt, la presència en els mercats internacionals com a element indefugible de la seva estratègia empresarial. Administracions i organitzacions empresarials, en paral·lel, han estructurat programes i serveis de suport tendents a reforçar aquest procés, generant-se un ecosistema d’internacionalització amb una multiplicitat d’actors que porten a la pràctica la seva visió, les seves receptes, no sempre del tot alineades, amb l’objectiu que l’empresa les tradueixi en el seu compte de resultats.

En un escenari com l’actual, on un conjunt de megatendències estan incidint de ple en el procés d’internacionalització, tendències que no es poden afrontar de manera lineal, cal una visió holística, sistèmica, amb noves maneres de plantejar l’estratègia.

Poden les empreses seguir actuant com quan s’anunciava l’adveniment d’un món pla, de la fi de la història de Fukuyama, o han de fer front a les conseqüències d’un món multipolar en crisi permanent?

No es pot parlar de digitalització, d’intel·ligència artificial, ni d’innovació sense considerar els mercats exteriors, que són motors i destinataris d’aquests processos.

Avui, més que mai, els valors socials i ambientals estan qüestionant els fonaments del nostre sistema econòmic i les regulacions associades  estan afegint complexitat a la internacionalització. Una empresa no pot obviar la sostenibilitat si vol ser capdavantera.

Si donem resposta a aquestes i d’altres variables, no serà inevitable que el sistema productiu català es plantegi una nova aproximació per afrontar la internacionalització del segon quart del segle XXI?

Es proposaran els elements clau que haurien de caracteritzar una nova estratègia guanyadora de internacionalització del teixit productiu català en aquest nou entorn.

Abstract