Abstract

Aquest article analitza l'evolució tecnològica des de la Revolució Industrial fins a l'actualitat, fent especial èmfasi en la diferenciació entre robòtica, intel·ligència artificial (IA) i intel·ligència artificial generativa. S'explica com la robòtica, centrada en tasques físiques automatitzades, s'ha complementat amb la IA, capaç de prendre decisions basades en dades, i com la IA generativa suposa un nou salt tecnològic amb la capacitat de crear contingut nou. L'article destaca la importància de no confondre aquests conceptes, alhora que es posa de relleu la seva complementarietat i es pregunta sobre el seu impacte futur en la societat i el treball.

Abstract

En aquest assaig prospectiu he organitzat l’evidència disponible sobre els tres tipus principals d’intel·ligències artificials (IAs) (predictiva, generativa i transformativa), i les he vinculat amb el pensament econòmic i estratègic a través dels valors que impulsen i dels efectes econòmics i laborals que generen. La idea de l’article és explicar la capacitat de transformació de cada tipus d’IA i analitzar com es vinculen amb el futur del treball i amb els riscos existencials o extrems d’origen laboral que poden generar. L’anàlisi ha revelat que en el context neoliberal o autocràtic predominant, els incentius per al desenvolupament de la IA predictiva i generativa decanten el seu ús amb criteris d’automatització i/o control. A més, estan en mans d’un nombre molt reduït d’empreses, s’articulen en base a models de negoci que cerquen rendes, substitueixen un nombre creixent d’habilitats cognitives sense promoure avenços prou significatius de productivitat, i tenen uns usos molt heterogenis i desiguals. La IA es va desalineant de les persones i del floriment social perquè tendeix a empobrir el treball. Tanmateix, l’arribada de la IA transformativa, una IA amb molts més agents, més potent i més hàbil per aprendre, millorar-se i replicar-se, adquirir recursos, produir idees i generar innovacions, podria impulsar un salt de nivell tant en termes positius com negatius. Una IA transformativa que augmentés exponencialment el treball cognitiu i que s’alineés amb el progrés humà podria generar una explosió en termes de producció de coneixement, idees, innovació i creixement econòmic. Però, aquesta mateixa IA transformativa pot ser utilitzada per a superar les persones i crear una economia de les màquines que assumeixi els nous valors de predicció, creació i transformació i desacobli el creixement. A través d’aquesta superioritat laboral i econòmica, la IAT podria colonitzar la humanitat, fer-la redundant en moltes dimensions de la vida i plantejar un oceà de riscos extrems i existencials per les persones. Seguint les recomanacions de la comunitat científica en IA i dels economistes de la tecnologia, aquest article és un crit d’alerta perquè comencem a organitzar i gestionar (no necessàriament prohibir) una economia política sobre l’adopció i els usos de la IA.