Abstract

La industrialització va arribar a L’Hospitalet de Llobregat a través de les carreteres que l’uneixen amb Barcelona. Abastava des dels primers prats d’indianes a finals del segle XVIII al desenvolupament d’una rellevant indústria tèxtil i ceràmica promoguda per la burgesia barcelonina a partir de mitjans del segle XIX i afavorida per noves infraestructures com el Canal de Infanta (1820) o el ferrocarril (1854). Ja entrat el s.XX aquesta industrialització es consolida amb la promoció de zones monofuncionals d’activitat econòmica al centre de la ciutat, com el Polígon de la Carretera de Mig (1953), especialitzat en els sector del metall i les arts gràfiques. És també en aquest moment (1954) quan es perllonga la Gran Via fins a l’Aeroport, i s’inicia una visió de transformació urbanística i econòmica que arribarà fins als nostres dies.

Aquest avenç econòmic i urbanístic va anar intrínsecament lligat a la seva evolució demogràfica. De 5.000 habitants a principis del s.XX a 300.000 habitants el 1981, plenament consolidada com a segona ciutat de Catalunya en població i  amb una densitat que marca la idiosincràsia de la ciutat.

Des de llavors hi ha un marcat procés de terciarització de l’activitat econòmica, tot mantenint el sector industrial un paper important (10% de les empreses i dels assalariats). És sobre aquesta base, que apareixen noves activitats d’alt valor afegit com la indústria alimentària, l’electrònica o l’automoció. Novament la transformació urbanística actua com a dinamitzadora, amb la consolidació de Fira de Barcelona i el Districte Econòmic que actua com a pol d’atracció de grans seus multinacionals.

Ara, L’Hospitalet planteja una nova transformació seguint el curs de la Gran Via en direcció a l’aeroport, desenvolupant el projecte urbanístic de sòl terciari més important del sud d’Europa, que se centrarà en atreure inversió del sector biomèdic. Aquest procés es complementarà amb la transformació del polígon de Carretera del Mig com a Districte Cultural i amb la ciutat social intel·ligent al nord de la ciutat.

En resum, L’Hospitalet, que va participar a l’inici de la Revolució Industrial a Catalunya i que posteriorment va ser ciutat d’acollida per als treballadors industrials metropolitans, es transforma des d’inicis s.XXI amb la visió posada en el seu encaix en els mercats globals, afirmant la seva posició com a segon motor econòmic de Catalunya i transformant la seva realitat sectorial per esdevenir un node rellevant a la societat del coneixement.

Abstract

La Comissió Europea, en el Llibre Blanc sobre l’Esport, centra la seva atenció en quatre
aspectes: el paper de l’esport a la societat, la dimensió econòmica de l’esport, l’organització de
l’esport i la cooperació amb tercers països i altres institucions internacionals. Pel que fa a la
dimensió econòmica, es destaca que l’esport és un sector dinàmic amb un impacte
macroeconòmic no conegut amb el suficient detall, amb gran capacitat per contribuir al
creixement econòmic i a la creació d’ocupació, a la vegada que esdevé un instrument clau per
al desenvolupament regional, interaccionant de manera clara amb d’altres sectors de
l’economia com podrien ser el turístic o el de la salut. Al mateix temps, entre els aspectes
relacionats amb el paper que l’esport té a la societat alguns d’ells tenen una clara implicació
econòmica addicional, com poden ser: la millora de la salut a través de l’activitat física o el
paper que pot jugar en l’educació o en l’ocupabilitat dels ciutadans.
En aquest estudi s’aborden aspectes relacionats amb la mesura del pes econòmic de l’esport a
Catalunya, destacant la importància de la definició, què s’entén per sector de l’esport, la
necessitat d’una metodologia estandarditzada (estadística oficial) i la comparativa de
l’evidència disponible per a Catalunya amb la d’altres països i regions. S’estima que el pes del
VAB de l’esport sobre el total català és d’un 1,2%, i el de l’ocupació esportiva d’un 3,2%. Al
mateix temps, i emfatitzant la seva relació amb d’altres sectors de l’economia que apunten les
comunicacions de la Comissió Europea, s’aporten estimacions de l’efecte d’arrossegament i de
suport que aquest sector té envers d’altres sectors de l’economia catalana, a través
d’indicadors tradicionals en aquesta literatura i estimant els efectes directes, indirectes i
induïts que els consums intermedis d’aquest sector té sobre la resta, fent ús del Marc Input-
Output de Catalunya 2011.

Abstract

En aquest estudi s’aborden aspectes relacionats amb la mesura del pes econòmic de l’esport, amb la pràctica esportiva, i amb la despesa en béns i serveis esportius a Catalunya, destacant prèviament què s’entén per sector de l’esport i per indústria de l’esport. La facturació de les empreses de la indústria de l’esport a Catalunya s’estima en 1.500 milions d’euros, i el pes del VAB esportiu sobre el total català és d’un 1,2%. D’altra banda, els catalans que practiquen esport al menys un cop a la setmana superen el 50% i la despesa anual en productes esportius supera els 840 milions d’euros.