Abstract

En aquest paper presento els avantatges que podria tenir una política de treball garantit ben dissenyada a Catalunya com a mètode per millorar l’aprofitament del capital humà i la seva formació i, de retruc, contribuir a una societat més equitativa i a una economia de major dinamisme en el llarg termini.

 

Exposo com una garantia de treball contribuiria a:

 

- Reduir els efectes negatius en el treball del canvi tècnic de la revolució tecnològica.

 

- Reduir o com a mínim estabilitzar la divergència entre els augments percentuals de la productivitat i els del salaris reals que va comportar la revolució neoliberal circa 1981-actualitat i els seus conseqüents problemes.

 

- Facilitar un compromís social per una transició de l’Estat del Benestar cap a un sistema d’economia social de mercat de tall alemany i un Estat del Benestar menys desmercantilitzant però amb suficients garanties.

 

Els Estats de l’Eurozona – a falta d’una reorganització del sistema monetari- es veuen empesos cap a aquesta transició en el seu model de l’Estat del Benestar com a manera d’evitar que la low road de la competitivitat alemanya i el tipus de canvi fix al que estan units minvin la seva taxa de guany,i en conseqüència la seva activitat econòmica, la seva capacitat fiscal i augmentin el seu atur.

 

Una garantia de treball pot comportar tant augments de l'eficiència degut a un major desenvolupament del capital humà (especialment important per evitar la seva depreciació durant èpoques de llarg malestar econòmic amb alt atur i alt subtreball) com oferir suficients garanties d’inclusió davant una reforma a la baixa de la legislació laboral i un Estat del Benestar orientat a ser més contributiu.

 

Tanmateix, els avantatges d’una garantia de treball a Catalunya serien majors com major fos l’escala de la cooperació amb altres regions i/o països per portar-la a terme, sent ideal a un nivell europeu com el de la UE o l’EEE. Podria de retruc facilitar la comparativament rígida mobilitat del treball i donar-li a nivell europeu un fort impuls, augmentant l'eficiència en l’ús del capital humà i al mateix temps afavorint a la creació d’una identitat europea.

 

Es destaca també en el paper que la plena ocupació es correlaciona amb una menor desigualtat d'ingrés, la qual cosa és positiva per l’equitat. Addicionalment, si el finançament d’aquesta garantia es duu a terme (almenys en part) amb uns impostos de successions o al capital reduirien de retruc la desigualtat per patrimoni.

 

Catalunya podria esdevenir un model de referencia per altres regions i països europeus si aconsegueix aplicar amb èxit una política de treball i social d’aquest estil.