Abstract

Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del coneixement. Un dels factors claus és el nivell de qualificació de les plantilles de les empreses. La formació professional és l’eina adequada per a la professionalització de la població activa, però els canvis profunds que s’estan produint en la transició cap a la societat digital del coneixement també estan afectant als models de qualificació imperants i al sistema de formació professional. Està canviant el mapa de les professions evolucionant cap a constel·lacions de camps professionals híbrids i interrelacionats mútuament. Aquests canvis comporten noves polítiques de gestió del talent humà a les empreses per tal de mantenir entrenades les competències del seu personal i noves formes d’organitzar els processos de professionalització.

Els canvis en els continguts competencials de la gran majoria de les professions actuals requereixen un sistema de formació que sigui capaç d’actualitzar i millorar la qualificació de tota la població activa i aquest repte no el pot dur a terme el sistema de formació en solitari: cal la corresponsabilització de les empreses i de tot el teixit econòmic. És necessari incorporar la formació en el contingut de les relacions laborals i és necessari incorporar el treball en els processos d’aprenentatge.

La Llei Orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional ha posat les bases per fer front a aquests reptes mitjançant la integració de tot el Sistema i establint la generalització del règim dual d’alternança entre formació i treball a tota la formació professional en un horitzó proper de finals del 2027. L’etapa d’experimentació, des de 2012, de la introducció de la formació dual ha demostrat els seus avantatges encara que la seva extensió ha estat reduïda.

Estendre la formació dual a tot el sistema, no és un objectiu menor i suposa un canvi profund tant de l’organització de l’oferta formativa, com de la relació entre els centres de formació i les empreses. Implica, també, un canvi cultural en tots els agents implicats: les empreses, els treballadors, els agents econòmics i socials, els centres de formació, els docents, els joves i les seves famílies, i les administracions públiques competents en la matèria. La consecució d’aquest objectiu requereix una acurada planificació de la gestió del canvi i un acord ampli de tots els actors del sistema.

Abstract

Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del coneixement. Un dels factors claus és el nivell de qualificació de les plantilles de les empreses. La formació professional és l’eina adequada per a la professionalització de la població activa, però els canvis profunds que s’estan produint en la transició cap a la societat digital del coneixement també estan afectant als models de qualificació imperants i al sistema de formació professional. Està canviant el mapa de les professions evolucionant cap a constel·lacions de camps professionals híbrids i interrelacionats mútuament. Aquests canvis comporten noves polítiques de gestió del talent humà a les empreses per tal de mantenir entrenades les competències del seu personal i noves formes d’organitzar els processos de professionalització.
Els canvis en els continguts competencials de la gran majoria de les professions actuals requereixen un sistema de formació que sigui capaç d’actualitzar i millorar la qualificació de tota la població activa i aquest repte no el pot dur a terme el sistema de formació en solitari: cal la corresponsabilització de les empreses i de tot el teixit econòmic. És necessari incorporar la formació en el contingut de les relacions laborals i és necessari incorporar el treball en els processos d’aprenentatge.
La Llei Orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional ha posat les bases per fer front a aquests reptes mitjançant la integració de tot el Sistema i establint la generalització del règim dual d’alternança entre formació i treball a tota la formació professional en un horitzó proper de finals del 2027. L’etapa d’experimentació, des de 2012, de la introducció de la formació dual ha demostrat els seus avantatges encara que la seva extensió ha estat reduïda.
Estendre la formació dual a tot el sistema, no és un objectiu menor i suposa un canvi profund tant de l’organització de l’oferta formativa, com de la relació entre els centres de formació i les empreses. Implica, també, un canvi cultural en tots els agents implicats: les empreses, els treballadors, els agents econòmics i socials, els centres de formació, els docents, els joves i les seves famílies, i les administracions públiques competents en la matèria. La consecució d’aquest objectiu requereix una acurada planificació de la gestió del canvi i un acord ampli de tots els actors del sistema.

Abstract

En aquest assaig prospectiu he organitzat l’evidència disponible sobre els tres tipus principals d’intel·ligències artificials (IAs) (predictiva, generativa i transformativa), i les he vinculat amb el pensament econòmic i estratègic a través dels valors que impulsen i dels efectes econòmics i laborals que generen. La idea de l’article és explicar la capacitat de transformació de cada tipus d’IA i analitzar com es vinculen amb el futur del treball i amb els riscos existencials o extrems d’origen laboral que poden generar. L’anàlisi ha revelat que en el context neoliberal o autocràtic predominant, els incentius per al desenvolupament de la IA predictiva i generativa decanten el seu ús amb criteris d’automatització i/o control. A més, estan en mans d’un nombre molt reduït d’empreses, s’articulen en base a models de negoci que cerquen rendes, substitueixen un nombre creixent d’habilitats cognitives sense promoure avenços prou significatius de productivitat, i tenen uns usos molt heterogenis i desiguals. La IA es va desalineant de les persones i del floriment social perquè tendeix a empobrir el treball. Tanmateix, l’arribada de la IA transformativa, una IA amb molts més agents, més potent i més hàbil per aprendre, millorar-se i replicar-se, adquirir recursos, produir idees i generar innovacions, podria impulsar un salt de nivell tant en termes positius com negatius. Una IA transformativa que augmentés exponencialment el treball cognitiu i que s’alineés amb el progrés humà podria generar una explosió en termes de producció de coneixement, idees, innovació i creixement econòmic. Però, aquesta mateixa IA transformativa pot ser utilitzada per a superar les persones i crear una economia de les màquines que assumeixi els nous valors de predicció, creació i transformació i desacobli el creixement. A través d’aquesta superioritat laboral i econòmica, la IAT podria colonitzar la humanitat, fer-la redundant en moltes dimensions de la vida i plantejar un oceà de riscos extrems i existencials per les persones. Seguint les recomanacions de la comunitat científica en IA i dels economistes de la tecnologia, aquest article és un crit d’alerta perquè comencem a organitzar i gestionar (no necessàriament prohibir) una economia política sobre l’adopció i els usos de la IA.