Abstract

L’envelliment de la població, un fenomen global però que afecta de manera especialment profunda als països del Sud d’Europa, suposa un gran repte en el futur pròxim. Els països no poden ignorar la necessitat d’afrontar canvis, tan profunds com a necessaris, a la seva organització econòmica i social. Sense dubte, l’anomenat “Estat del Benestar” és al capdavant d’aquestes institucions que cal reformar per adaptar-se a la nova realitat social. De manera recurrent, són els sistemes de pensions els que centren bona part del debat, ja que a la majoria de països suposen la part més important de despesa social i són especialment sensibles a l’estructura d’edat de la població. En aquest treball revisem i fem una anàlisi comparativa dels sistemes de pensions als diferents països europeus, així com de les principals reformes s’han portat a terme en busca de la seva sostenibilitat financera. A continuació aprofundim en el cas del sistema espanyol, analitzant amb detall les seves característiques intentant identificar les seves febleses per, posteriorment, poder proposar reformes.

Finalment, anem un pas més enllà i justifiquem que la consideració aïllada del sistema de pensions no permet afrontar adequadament els profunds canvis socials ens els quals estem immersos. Així per exemple, la greu crisi econòmica dels últims anys ha provocat que la taxa de pobresa del infants i la població més jove s’hagi disparat fins assolir nivells mai vistos i col·locant-nos a les pitjors posicions a nivell europeu, i fen palesa l’absència de polítiques socials per protegir el benestar dels nostres joves. L’Estat del Benestar ha de reformar-se per convertir-se en una eina integral que garanteixi el benestar de tots els que ho necessitin i en la mesura que ho necessitin, oferint de forma sostenible un nivell adequat i equitatiu de prestacions.

Abstract

En aquest paper presento els avantatges que podria tenir una política de treball garantit ben dissenyada a Catalunya com a mètode per millorar l’aprofitament del capital humà i la seva formació i, de retruc, contribuir a una societat més equitativa i a una economia de major dinamisme en el llarg termini.

Exposo com una garantia de treball contribuiria a:

- Reduir els efectes negatius en el treball del canvi tècnic de la revolució tecnològica.

- Reduir o com a mínim estabilitzar la divergència entre els augments percentuals de la productivitat i els del salaris reals que va comportar la revolució neoliberal circa 1981-actualitat i els seus conseqüents problemes.

- Facilitar un compromís social per una transició de l’Estat del Benestar cap a un sistema d’economia social de mercat de tall alemany i un Estat del Benestar menys desmercantilitzant però amb suficients garanties.

Els Estats de l’Eurozona – a falta d’una reorganització del sistema monetari- es veuen empesos cap a aquesta transició en el seu model de l’Estat del Benestar com a manera d’evitar que la low road de la competitivitat alemanya i el tipus de canvi fix al que estan units minvin la seva taxa de guany,i en conseqüència la seva activitat econòmica, la seva capacitat fiscal i augmentin el seu atur.

Una garantia de treball pot comportar tant augments de l'eficiència degut a un major desenvolupament del capital humà (especialment important per evitar la seva depreciació durant èpoques de llarg malestar econòmic amb alt atur i alt subtreball) com oferir suficients garanties d’inclusió davant una reforma a la baixa de la legislació laboral i un Estat del Benestar orientat a ser més contributiu.

Tanmateix, els avantatges d’una garantia de treball a Catalunya serien majors com major fos l’escala de la cooperació amb altres regions i/o països per portar-la a terme, sent ideal a un nivell europeu com el de la UE o l’EEE. Podria de retruc facilitar la comparativament rígida mobilitat del treball i donar-li a nivell europeu un fort impuls, augmentant l'eficiència en l’ús del capital humà i al mateix temps afavorint a la creació d’una identitat europea.

Es destaca també en el paper que la plena ocupació es correlaciona amb una menor desigualtat d'ingrés, la qual cosa és positiva per l’equitat. Addicionalment, si el finançament d’aquesta garantia es duu a terme (almenys en part) amb uns impostos de successions o al capital reduirien de retruc la desigualtat per patrimoni.

Catalunya podria esdevenir un model de referencia per altres regions i països europeus si aconsegueix aplicar amb èxit una política de treball i social d’aquest estil.

Abstract

Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i  diferents components del context en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la compatibilitat de la CPP amb quatre aspectes fonamentals d’evolució del sistema segons la literatura seleccionada:  
1 Solidaritat: La CPP permet ampliar l’abast de l’estat del benestar 
2 Canvi cultural:  Els canvis d’actitud dels actors dels sectors públic i privat són un element d’evolució del sistema coherent amb la CPP. La visió d’aquest aspecte parteix de l’experiència professional.  
3 Innovació: La transferència de coneixement facilita la millora de la gestió. Hom destaca que l’ús de tècniques com l’anàlisi cost-benefici és molt important per a l’avaluació pública de projectes; tanmateix, d’acord amb aportacions recents, no semblen suficients per a orientar la conveniència de desenvolupar-los en col·laboració. Aquí és on sorgeix el concepte de Valor per Diner i l’anàlisi del que es coneix com les 4 “E”: Eficàcia, Eficiència, Efectivitat i Igualtat (Equality). 
4 Cooperació  
En la regulació de problemes col·lectius i en la provisió de bens públics s’aconsella  la coordinació i horitzontalitat.  La governança de la CPP encaixa en aquesta tendència. 

Abstract

Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i diferents components del context intel·lectual, institucional i econòmic en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la compatibilitat de la CPP amb quatre aspectes fonamentals d’evolució del sistema segons la literatura seleccionada:

1 Solidaritat: La CPP permet ampliar l’abast de l’estat del benestar

2 Canvi cultural: Els canvis d’actitud dels actors dels sectors públic i privat són un element d’evolució del sistema coherent amb la CPP. La visió d’aquest aspecte parteix de l’experiència professional.

3 Innovació: La transferència de coneixement facilita la millora de la gestió. Hom destaca que l’ús de tècniques com l’anàlisi cost-benefici és molt important per a l’avaluació pública de projectes; tanmateix, d’acord amb aportacions recents, no sembla suficient per a orientar la conveniència de desenvolupar-los en col·laboració. Aquí és on sorgeix el controvertit concepte de Valor per Diner i l’anàlisi del que es coneix com les 4 “E”: Eficàcia, Eficiència, Efectivitat i Igualtat (Equality).

4 Cooperació

En la regulació de problemes col·lectius i en la provisió de bens públics s’aconsella la coordinació i horitzontalitat. La governança de la CPP encaixa en aquesta tendència general.

La consolidació dels indicadors ex-ante representatius de la bondat de les propostes de CPP podrien repercutir favorablement en l’assignació de recursos del sistema.

Abstract

Al llarg del segle passat, els països occidentals han organitzat i desenvolupat el que es coneix com l’estat del benestar, organitzat al voltant de quatre pilars fonamentals: l’educació, la sanitat, les pensions i altres prestacions socials. Avui dia, els estats s’enfronten al gran repte que suposa l’envelliment de la població, que amenaça la viabilitat financera del sistema de protecció social, que s’ha organitzat dirigit molt majoritàriament (via pensions de jubilació i sanitat) a la gent gran, i que ha de ser finançat per una població en edat activa cada vegada menys nombrosa.