Abstract

Objectiu

L’objecte del treball és avaluar el sistema empresarial català a partir de l’evolució economicofinancera al llarg dels darrers 30 anys i la situació actual. D’aquesta manera es podran identificar les seves fortaleses i febleses en els aspectes economicofinancers. També es faran recomanacions a la vista del diagnòstic efectuat.

Mètode

Per a poder fer l’anàlisi s’utilitzarà tota la sèrie de l’ “Informe anual de l’empresa catalana” que es publica des de fa tres dècades per part del Consell Superior de Cambres de Catalunya i del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat.

S’analitzaran els ratis patrimonials i financers (liquiditat, endeutament, rotació i terminis) i econòmics (activitat, ingressos, marges, productivitat, rendiment, rendibilitat).

Per tal de poder completar el diagnòstic es compararan les dades obtingudes amb les d’altres països del nostre entorn de la Unió Europea.

Abstract

El propòsit de la contribució és fer una aproximació a quines seran les tendències de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes en un mig termini. Altrament dit, quins seran els mercats geogràfics que, per exigència o per oportunitat, les empreses hauran de considerar per obrir les seves filials?

La resposta a aquesta pregunta s’articula en quatre apartats. El punt de partida és conèixer, segons les darreres dades disponibles, en quins països i regions internacionals tenen filials les empreses amb seu social a Catalunya, tot distingint els patrons de localització de les empreses propietat d’inversors nacionals dels d’aquelles que són filials de multinacionals estrangeres.

En el segon apartat s’analitza, d’una banda, l’evolució recent dels fluxos i dels estocs d’inversió directa als principals països i regions internacionals i, de l’altra, l’evolució recent de la xifra de negoci, nombre d’empleats, marge sobre vendes i rendibilitat de les filials a l’exterior de les empreses catalanes, en ambdós casos en relació amb els principals països i regions internacionals. Com és conegut, els beneficis empresarials són un dels millors predictors d’inversions futures.

El tercer apartat aporta una visió de les tendències internacionals pel que fa a la localització geogràfica de la inversió directa per part de les empreses residents a economies avançades, que es complementa amb les previsions que fan alguns organismes internacionals  i centres d’estudis de reconegut prestigi sobre quins països mostren un major potencial de creixement a mitjà-llarg termini.

El quart i darrer apartat sintetitza les principals conclusions de les anàlisis anteriors en termes de les tendències previsibles (i desitjables) en un mig termini de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes.

Abstract

L’objecte del treball és analitzar l’evolució econòmico-financera del teixit empresarial català des de 1990 fins 2016. L’anàlisi es fa a partir de l’Informe anual de l’empresa catalana que es publica des de l’any 1989. Aquest informe analitza la mostra d’empreses catalanes incloses a la Central de Balanços del Banc d’Espanya. D’aquesta manera es poden identificar les seves fortaleses i febleses en els aspectes que reflecteixen els seus comptes. També es fa una anàlisi d’un segment especial d’empreses exitoses, les empreses d’alt creixement, amb la finalitat de fer propostes que permetin millorar l’evolució de les empreses catalanes.

Abstract

La promoció del desenvolupament d’una economia sostenible, verda o circular és una prioritat per les institucions internacionals i catalanes. La nostra recerca ha consistit en analitzar fins a quin punt les empreses a Catalunya estan adoptant a polítiques de desenvolupament sostenible. L’anàlisi s’ha dut a terme a través de les actuacions impulsades per les institucions sectorials (clústers i associacions sectorials). La conclusió del treball és que les empreses per a les quals les polítiques de sostenibilitat milloren la seva posició competitiva han adoptat progressivament aquestes polítiques. Les raons de no adopció per les que no que no ho fan son que o bé els suposa costos importants que el marc regulatori actual no els obliga a internalitzar o bé perquè el marc legal fa econòmicament inviable la seva activitat. La implantació del marc regulatori recorregut pel Gobierno al TC – amb aixecament recent de la suspensió - ha de ser necessàriament el proper pas de política econòmica que porti al desenvolupament sostenible.