L’estudi de la documentació relacionada amb Sanxa Ximenis d’Arenós, comtessa de Prades, permet de conèixer molt millor les seves activitats i els seus moviments en els últims anys de la seva vida, quan va entrar en contacte amb Eiximenis, que li va dedicar el "Llibre de les dones". L’edició i l’estudi, sobretot, d’un plet relacionat amb la separació del comte Pere de Prades i de Sanxa Ximenis, la seva esposa, que va acabar fent vida en el convent de les clarisses de València, proporciona noves dades sobre la gènesi del "Llibre de les dones".
Abstract
L’estudi de la documentació relacionada amb Sanxa Ximenis d’Arenós, comtessa de Prades, permet de conèixer molt millor les seves activitats i els seus moviments en els últims anys de la seva vida, quan va entrar en contacte amb Eiximenis, que li va dedicar el "Llibre de les [...]
Francesc Eiximenis va treballar en una enciclopèdia que havia de tenir tretze volums entre els anys 1380 i 1390. En els manuscrits les formes «crestià», «crestiana»,
«crestianisme», etc. són freqüents i semblen justificar el títol "Crestià". El present article posa en relleu que en els manuscrits medievals aquests termes s’abreujaven d’acord amb les recomanacions de teòlegs i místics que desitjaven manifestar, a través de l’ús de lletres especials i d’abreviatures, els misteris inherents a les lletres dels noms «Jesús» i «Crist». Una abreviatura molt freqüent per «cristià» era xpa amb un signe sobre la p. Aquest signe era molt similar al signe usat per abreujar el conjunt de lletres "re" o "rest". Els copistes, després d’haver vist centenars d’abreviatures d’aquesta mena, o de paraules
en què el grup "pre" s’escrivia amb una p acompanyada de l’abreviatura per "re", creient que "ia" era el final de la paraula i estan acostumats a la pronúncia dissimilada "crestià", van acostumar-se a transcriure aquestes abreviatures com "crestià", tot i que Eiximenis explica que «cristià devalla de Crist».
Abstract
Francesc Eiximenis va treballar en una enciclopèdia que havia de tenir tretze volums entre els anys 1380 i 1390. En els manuscrits les formes «crestià», «crestiana»,
«crestianisme», etc. són freqüents i semblen justificar el títol "Crestià". El present article posa en [...]
En aquest article s’analitzen alguns aspectes de la tradició textual del "Llibre dels àngels" (1392) de Francesc Eiximenis, a partir d’una col·lació dels quinze primers capítols del quart tractat, i es confronten amb les anàlisis textuals publicades per Wittlin (1983) i Gascon (1992). En alguns casos, es confirmen observacions anteriors (grups BOTE, GS, o el comportament estrany de A) i en altres es proposen nous grups (JN, MP) o solucions alternatives d’anàlisi (relació L i edicions incunables rm, i bipartició de la tradició ADGJLMNPQSrm / BEHOTD).
Abstract
En aquest article s’analitzen alguns aspectes de la tradició textual del "Llibre dels àngels" (1392) de Francesc Eiximenis, a partir d’una col·lació dels quinze primers capítols del quart tractat, i es confronten amb les anàlisis textuals publicades per Wittlin (1983) i [...]
Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d'Arenós i sobre l'origen del "Llibre de les dones" 