Abstract
Entre els trets més significatius que caracteritzen l’economia catalana està,
sens dubte, la seva obertura exterior. Milers d’empreses -la majoria pimeshan
incorporat, poc o molt, la presència en els mercats internacionals com a
element indefugible de la seva estratègia empresarial. Administracions i
organitzacions empresarials, en paral·lel, han estructurat programes i serveis
de suport tendents a reforçar aquest procés, generant-se un ecosistema
d’internacionalització amb una multiplicitat d’actors que porten a la pràctica
la seva visió, les seves receptes, no sempre del tot alineades, amb l’objectiu
que l’empresa les tradueixi en el seu compte de resultats.
En un escenari com l’actual, on un conjunt de megatendències estan incidint
de ple en el procés d’internacionalització, tendències que no es poden
afrontar de manera lineal, cal una visió holística, sistèmica, amb noves
maneres de plantejar l’estratègia.
Poden les empreses seguir actuant com quan s’anunciava l’adveniment
d’un món pla, de la fi de la història de Fukuyama, o han de fer front a les
conseqüències d’un món multipolar en crisi permanent?
No es pot parlar de digitalització, d’intel·ligència artificial, ni d’innovació
sense considerar els mercats exteriors, que són motors i destinataris
d’aquests processos.
Avui, més que mai, els valors socials i ambientals estan qüestionant els
fonaments del nostre sistema econòmic i les regulacions associades estan
afegint complexitat a la internacionalització. Una empresa no pot obviar la
sostenibilitat si vol ser capdavantera.
Si donem resposta a aquestes i d’altres variables, no serà inevitable que el
sistema productiu català es plantegi una nova aproximació per afrontar la
internacionalització del segon quart del segle XXI?
La comunicació proposa els elements clau que haurien de caracteritzar una nova
estratègia guanyadora de internacionalització del teixit productiu català en
aquest nou entorn.
Una nova estratègia d’internacionalització per al segon quart del segle XXI - Paper final
18