Abstract

L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, l’economia catalana va continuar obrint mercats exteriors i ho ha continuat fent des de l’inici de la recuperació. Això explica el seu important superàvit comercial, un dels aspectes més positius de l’economia. La capacitat exportadora de Catalunya està directament lligada a la seva activitat industrial, un altre pilar bàsic de l’economia. Però parlar d’indústria, vol dir també parlar dels serveis que la indústria externalitza i, en general, dels serveis d’alt contingut tecnològic derivats de la creixent digitalització de l’economia. El potencial de creixement de l’economia catalana els propers anys vindrà condicionat per la seva capacitat de millorar la productivitat, que serà garant de la competitivitat, i per la seva població i capital físic i humà. Fins a quin punt s’aprofiten bé els recursos productius disponibles? En aquest treball es presenta una mesura de la productivitat total dels factors (PTF) complementària a l’aproximació de l’estadística oficial (Idescat) que té en compte els canvis en la qualitat dels factors de producció (capital i treball), a partir de les dades de l’IVIE i la Fundació BBVA. L’anàlisi de la productivitat aparent del treball i del capital suggereix un estancament de la productivitat del treball i una caiguda de la productivitat del capital que és simptomàtica d’un baix aprofitament del potencial productiu de les inversions (tot i ser de les comunitats autònomes amb una productivitat del capital més elevada). Amb tot, aquesta evolució continguda de la PTF no ha estat obstacle per un procés d’internacionalització molt destacat, sobretot des de l’esclat de la crisi. 

Abstract

Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global i també algunes de les oportunitats que apareixen en el nou escenari. En primer lloc, la globalització, una de les tendències econòmiques clau dels últims 40 anys, està en crisi. Les causes son múltiples, des de l’esgotament del model inicial i la crisi d’una “hiperglobalització descontrolada”, fins a xocs externs de diversa naturalesa com el populisme econòmic, el proteccionisme, l’impacte de la Covid-19 en la reformulació de les cadenes de valor, o canvis en les aliances geoestratègiques i els conflictes armats. En el marc europeu aquest context de crisi, a més, ha dut a una profunda reflexió sobre la pròpia pervivència del projecte d’integració tal i com s’ha conegut fins ara. Conceptes com el d’autonomia estratègica, la seguretat econòmica i, més recentment, el gir geoeconòmic del mercat únic, s’han convertit en referències constants tant en policy papers de la Comissió Europea com en la producció científica (Miró, 2023 o Herranz-Surrallés et al., 2024). En aquest mateix sentit, el recent informe Letta, encarregat pel Consell Europeu a qui fou President del Consell de Ministres d'Itàlia, marcarà l’agenda política europea 20242029 i posa l’èmfasi en la necessitat de dotar al Mercat Únic de les capacitats necessàries per a atacar amb prou energia i visió estratègica la transició en l’actual moment d’incertesa. En l’actual escenari geopolític i geoeconòmic mundial, en el qual es juga qui liderarà les tecnologies de la quarta revolució industrial —intel·ligència artificial, 5G, internet de les coses, robòtica, etc.— seria un error llegir la pugna entre els Estats Units i la Xina exclusivament com una guerra comercial. El comerç hi és, certament, però els elements tecnològics i de lideratge i influència hi tenen un paper molt important. Fins a la data, Europa no hi és en aquesta competició i clarament va una passa per darrera d’Amèrica i Àsia en tecnologia.

Abstract

La realitat empresarial catalana té trets comuns a tot Catalunya, però territorialment el teixit econòmic és ben divers. La diversitat empresarial requereix una major anàlisi per detectar evolucions divergents entre comarques i demarcacions. S’analitza l’evolució del teixit empresarial pel període 2008-2023. Es dedueix una tendència a l’especialització per comarques i una major concentració del desenvolupament econòmic a l’entorn de les ciutats. La major centralitat econòmica a Catalunya marca la diferència respecte les comarques d’interior i, sobretot, deixa enrere les comarques de Pirineus. L’evidència no dona suport al discurs mediàtic de que l’economia catalana tendeix massa cap al turisme. En canvi, sí que es constata la pèrdua de competitivitat d’una part de la indústria metal·lúrgica, maquinària, material elèctric i de transport, així com la fortalesa de la indústria d’alimentació i química localitzades en algunes comarques. En síntesi, les divergències observades determinen que calen polítiques específiques per obrir noves oportunitats a comarques. Paraules clau: economia, Catalunya, desenvolupament, desigualtats, comarques.

Abstract

La comunicació analitza el treball autònom a Catalunya, un col·lectiu clau que representa el 15,2% dels afiliats a la Seguretat Social i té un paper essencial en l'economia i la societat. L'estudi examina l'evolució dels autònoms (2012-2023), posant èmfasi en les seves condicions econòmiques, reptes estructurals i conjunturals, i la distribució per gènere i edats. Els principals desafiaments inclouen la precarietat econòmica, l'excés de burocràcia, la càrrega fiscal, les desigualtats de gènere i la manca de suport en situacions de baixa laboral. A més, es destaca la necessitat de fomentar la conciliació, la capacitació contínua i un entorn fiscal més favorable. La comunicació proposa recomanacions per millorar la sostenibilitat del col·lectiu, incloent-hi mesures específiques per a dones autònomes i accions per garantir la viabilitat dels negocis davant els reptes del mercat actual. Aquestes polítiques no només enfortirien el col·lectiu, sinó també l'economia catalana en conjunt.

Abstract

Aquest estudi revisa les metodologies més habituals que s’han aplicat per calcular l’impacte econòmic del Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) negociat entre Europa i els Estats Units d’Amèrica. Sobre la base d’aquesta revisió l’estudi realitza una proposta metodològica per analitzar l’impacte del TTIP en l’economia catalana. Les categories d’impacte analitzades, en línia amb l’anàlisi estàndard d’impacte dels tractats comercials, són l’impacte macroeconòmic i l’impacte microeconòmic. Aquests impactes es calculen mitjançat models d’equilibri general, calibrats per capturar els canvis normatius derivats de la integració comercial i mitjançant casos d’estudi que permetin aproximar l’impacte del tractat sobre els sectors més rellevants.