Abstract

El sector agroalimentari català ha demostrat, al llarg dels darrers cinquanta anys, una gran capacitat d’adaptació i creixement en un entorn de dificultat. Tanmateix el segle XXI obre un nou escenari amb noves exigències i nous condicionants. Ens trobem en un moment de grans canvis que requereixen, si més no, revisar les estratègies a fi d’assolir les vies apropiades per a un desenvolupament sostenible capaç de donar resposta als nous desafiaments. El document assenyala els aspectes crítics i proposa estratègies d’avenç al si d’un escenari complex i exigent.

Abstract

La realitat empresarial catalana té trets comuns a tot Catalunya, però territorialment el teixit econòmic és ben divers. La diversitat empresarial requereix una major anàlisi per detectar evolucions divergents entre comarques i demarcacions. S’analitza l’evolució del teixit empresarial pel període 2008-2023. Es dedueix una tendència a l’especialització per comarques i una major concentració del desenvolupament econòmic a l’entorn de les ciutats. La major centralitat econòmica a Catalunya marca la diferència respecte les comarques d’interior i, sobretot, deixa enrere les comarques de Pirineus. L’evidència no dona suport al discurs mediàtic de que l’economia catalana tendeix massa cap al turisme. En canvi, sí que es constata la pèrdua de competitivitat d’una part de la indústria metal·lúrgica, maquinària, material elèctric i de transport, així com la fortalesa de la indústria d’alimentació i química localitzades en algunes comarques. En síntesi, les divergències observades determinen que calen polítiques específiques per obrir noves oportunitats a comarques. Paraules clau: economia, Catalunya, desenvolupament, desigualtats, comarques.