Abstract
L’àmbit de la justícia és un dels elements claus en la definició de l’estat del Benestar, per l’impacte que tenen les seves accions sobre els drets, les garanties, la seguretat, etc., factors tots ells que configuren el benestar dels ciutadans
Les actuacions que porten a terme els tribunals tenen unes importants conseqüències econòmiques, tant quan resolen controvèrsies entre particulars en àmbits empresarials, com quan tracten temes relacionats amb la contractació, o quan gestionen processos concursals. Però a més, la repercussió econòmica és molt més gran, ja que és un dels elements claus en l’estructuració dels incentius en el moment dels intercanvis. La seva influència s’estén a través dels anomenats costos de transacció, que és com en termes econòmics s’anomenen els costos que implica portar a terme un intercanvi, i que tenen a veure amb l’obtenció d’informació, temps de negociació, costos legals, costos associats a la incertesa, etc.
Per tant, la millora de l’eficiència en l’àmbit de la justícia comporta previsiblement uns importants beneficis que cal posar en relació amb els recursos necessaris per augmentar la seva capacitat de resoldre els conflictes, recursos que es materialitzen tant en capital humà com en capital productiu, en millores en la informatització, etc.
L’anàlisi d’inversions d’aquestes característiques acostumen a basar-se en tècniques cost-benefici, és a dir, comparar els costos que té per a la societat portar a terme determinades actuacions, amb els beneficis que previsiblement comportaran. Aquestes tècniques han estat àmpliament utilitzades en els processos de decisió pública, ja que avaluen la rendibilitat social de cada actuació, i permeten la seva priorització.
En el cas de la justícia, cal tenir en compte que la inversió repercuteix directament sobre l’administració pública que és la que assumeix el seu cost, mentre en canvi, els beneficis repercuteixen en l’eficiència global del sistema econòmic, i afectarà per tant a les empreses i particulars que en treguin profit d’aquesta millora. Per tant, es materialitzaran en forma de producció, beneficis empresarials, nivell de renda disponible o ocupació.
Com a conseqüència, quan es planteja la realització d’anàlisi cost-benefici per valorar si cal portar a terme determinades actuacions el l’àmbit de la justícia, s’ha de valorar la seva rendibilitat social i no només l’estricta rendibilitat econòmica financera directe pel sector públic, ja que aquest no té un retorn directa, si bé, en la mesura que l’eficiència judicial afectés a les variables econòmiques esmentades anteriorment, també repercutirà, a mig termini, en els impostos que cobra l’administració.
Tenint en compte tot això, l’objectiu d’aquesta ponència es plantejar l’aplicació d’aquestes tècniques d’avaluació en l’àmbit de la justícia. S’utilitzarà com a referències les actuacions que s’han portar a terme a Catalunya en els darrers anys amb el desplegament de la Nova Oficina Judicial.
L’àmbit de la justícia és un dels elements claus en la definició de l’estat del Benestar, per l’impacte que tenen les seves accions sobre els drets, les garanties, la seguretat, etc., factors tots ells que configuren el benestar dels [...]