Proposta de comunicació per al Congrés d’economia i empresa de Catalunya, 2018.
Eix 7. L’Estat de benestar, nivell i perspectives
L’habitatge, punt de fuita d’eficàcia de l’Estat de benestar
L’accés i ús d’un habitatge és, des d’una perspectiva social, un dret reconegut a Catalunya per totes les normes bàsiques, però, des del punt de vista econòmic, és el gaudi d’un servei tan o més necessari per viure com ho són l’educació, la sanitat, o els serveis socials. Es considera que l’Estat de Benestar ha esdevingut una base sòlida de cohesió social i de progrés econòmic a Europa en la mesura que ha assegurat fluïdesa i certesa a la cobertura dels quatre grans eixos de necessitats apuntats. Quan algun d’ells falla, l’edifici del Benestar trontolla. A casa nostra, patim de la manca de consciència que l’habitatge ha de ser una dels pilars de l’Estat de benestar, confiant que el mercat garantirà la cobertura de necessitats tant quantitatives com d’ajust del cost. Això ens porta a viure els problemes d’habitatge com un mal endèmic, enfrontant-nos a cada nova circumstància conjuntural amb perplexitat i amb insuficiència de recursos i instruments d’intervenció. En aquesta comunicació es posarà de relleu el diferent enfocament que rep l’habitatge des de la perspectiva de la intervenció pública, en relació a la resta de serveis troncals de l’estat del Benestar, per ajudar així a entendre la contínua preocupació per l’habitatge que manifesta la nostra societat.
Abstract
Proposta de comunicació per al Congrés d’economia i empresa de Catalunya, 2018.
L’objectiu d’aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d’estil recomanen per a visibilitzar les dones —o per fer un ús no sexista del llenguatge— des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, s’estudien bàsicament els fenòmens relacionats amb la coordinació, la concordança i la repetició o elisió d’elements (per exemple, especificadors del nom), i la manera com les diferents opcions afecten el significat oracional. Des del punt de vista discursiu, s’analitzen els fenòmens relacionats amb la coreferència; és a dir, la relació entre les diferents maneres d’expressar un mateix referent per mitjà d’elements nominals al llarg del text, i l’efecte que provoquen en el text en conjunt. Amb aquest objectiu, l’estudi analitza des d’un punt de vista qualitatiu les dades proporcionades per un corpus de textos procedents de tres àmbits (polític, administratiu i educatiu) en què s’apliquen sovint aquesta mena de criteris.
Abstract
L’objectiu d’aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d’estil recomanen per a visibilitzar les dones —o per fer un ús no sexista del llenguatge— des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, [...]
Aquest treball pretén donar compte de la dimensió pragmàtica de la cohesió a través de l’anàlisi d’un text argumentatiu conversacional. El treball se situa en el marc teòric de la Gramàtica Discursiva Funcional («Functional Discourse Grammar», FDG, Hengeveld & Mackenzie 2008, 2009). Es mostra que la cohesió es formula en el nivell interpersonal (pragmàtic) de la gramàtica mitjançant l’establiment de diverses formes de coherència en cadascuna de les capes que la FDG situa en aquest nivell: la capa dels "moviments", que regula l’organització textual; la dels "actes de discurs", que regula l’organització de l’acció; i la dels "continguts comunicats" i les seves parts, els subactes de "referència" i d’"adscripció", que regula l’organització de la informació. En l’activitat lingüística, la formulació de la coherència en el nivell interpersonal (pragmàtic) es combina amb la formulació de la coherència en el nivell representacional (semàntic) i amb l’adequació al context, que no són tractats en aquest treball. En la conversa, parlants diferents poden contribuir de manera conjunta a la construcció d’un text cohesiu que és, en part, el resultat de la formulació pragmàtica de la coherència.
Abstract
Aquest treball pretén donar compte de la dimensió pragmàtica de la cohesió a través de l’anàlisi d’un text argumentatiu conversacional. El treball se situa en el marc teòric de la Gramàtica Discursiva Funcional («Functional Discourse Grammar», FDG, Hengeveld & Mackenzie [...]