Abstract

Para la Unión Europea, la Economía Circular es a la vez una prioridad y una apuesta decidida en favor de un nuevo paradigma económico en nuestro continente. El tradicional modelo económico lineal de producir, consumir, usar y tirar está ya agotado. El objetivo fundamental debe ser cerrar el círculo: trabajar en todas las etapas de la vida de un producto, desde la extracción de las materias primas para su manufactura, hasta su transformación en residuo y posterior reciclaje, con el fin de que su valor se mantenga en el mercado el mayor tiempo posible y que, una vez que salga, pueda ser reciclado para ser posteriormente aprovechado y reutilizado como materia prima que se pueda reintroducir en el ciclo productivo. La Economía Circular no solo aporta beneficios medioambientales sino que supone alcanzar una mayor eficiencia en la gestión de los recursos naturales, lo que generará ahorros anuales de alrededor de 600.000 millones de Euros para empresas europeas, además de crear en torno a 580.000 nuevos empleos. Además, la Economía Circular contribuirá con importantes beneficios medioambientales, con una reducción de entre el 2 y el 4% de las emisiones de gases de efecto invernadero.
Para hacer realidad este cambio de modelo, es fundamental involucrar a todos los actores implicados: los Estados, las regiones, las ciudades y también el sector público y el privado, tanto en lo que respecta a grandes empresas como a PYMES, ONGs, inversores, emprendedores y ciudadanos. La Economía Circular representa un nuevo modelo de crecimiento y desarrollo sostenible que nos hará aumentar la competitividad de la Unión Europea, ganando en eficiencia, ahorrando recursos y generando importantísimos beneficios ambientales.
Se trata de una apuesta clave de la política medioambiental para la próxima década, y supone también para Cataluña una oportunidad única para situarse entre las regiones más punteras de Europa.

Abstract

Abstract

In the bet of a circular economy to conserve, maintain and lengthen the value of water distribution and supply networks, infusion and vacuum technology used for on-site pipe manufacturing by means of carbon fiber is a safe, reliable and effective alternative for all of those pipelines, whose repair is a major challenge due to the complexity of action by traditional means. Excavations, interference with other services and social pressure exerted by excessive traffic cuts and supplies, are adversities that demand a cultural and strategic change towards the implementation of these innovative solutions, which are already a reality.

Abstract

The European rail network is largely electrified, and rail emits far less CO₂ than equivalent travel by road or air. It accounts for only 0.4 % greenhouse gas emissions from EU transport, while all EU transport accounts for 25% of the EU’s total emissions. Additionally, rail is the only transport that between 1990 and 2017 has consistently reduced its emissions and energy consumption, while increasingly using renewable energy sources.

Following this green line, this article presents the Life Cycle Assessment (LCA) study of new generation trains, mainly based on lightweighted primary structures made of composite material (about 30-50% weight loss compared to conventional ones).

The composite materials are novelty in the railway sector. Their introduction brings a clear advantage from the point of view of train capacity or energy/infrastructure canon savings. However, it needs to be justified from the LCA point of view.

Two different stages are developed in this article. An LCA of the new prototypes (production, assembly, transport and use phase). It is completed with an LCA of conventional structures. The second phase presents a comparison between the environmental impact produce using CFRP materials or metallic materials at the end of a useful life (EoL) of a carbody.

The results indicates that, at EoL, the composite material would be more economically and environmentally attractive than the current materials.

Abstract

Ideas of a circular economy are central to the European Green Deal and have become ubiquitous in policy, both at the European and at the national level. First formulated as an improved waste management strategy, the circular economy became the economic growth strategy of the European Commission in 2015. Following the mainstreaming of the circular economy in EU policy, ideas of a circular economy are applied to all sorts of economic sectors and territorial units. The objective of this paper is to assess how the circular economy imaginary is translated and implemented at the urban scale. I follow the approach used by Volker et al (2024), who argue that the process of “implementation” of broad policy concepts is better understood as a process of “translation”. Concepts are understood as emerging from specific configurations of actors and relationships. Translation is the process through which new actors are identified in a different context, relationships and roles are negotiated, so that imported concepts can be adapted to the local context.

Urban areas are “linear” par excellence, as they often function as logistic nodes and as end-of-line consumption of final goods produced in urban and industrial areas. Moreover, European urban and peri-urban areas have suffered a process of de-industrialisation as economies have shifted towards the service sector. Innovation has become a driver of urban development (Zukin 2020), through the establishment of innovation districts, and a driver of economic growth in urban areas. Hence, importing the concept of “circular economy” requires a process of translation. I study this translation through ethnographic research, based on 20 interviews with key actors from public administration (city councils, provincial and regional governments of Catalunya), consultancies, and non-governmental organisations. The geographic coverage includes the cities of Barcelona, of el Vallès area, and of Maresme. The Barcelona region is of particular interest because it is emblematic of the process of deindustrialisation and shift towards the service sector. Barcelona is a leading example of the innovation complex, being the first city worldwide to establish an “innovation district” in Poblenou in the year 2000.

Results show that ideas about the circular economy are translated to the urban context through the logic of innovation. Circular economy policies materialise through (i) the creation of circular economy districts (such as the Circular Park of Mataró-Maresme), aimed at attracting business to urban and peri-urban areas, (ii) the channeling of public funding towards innovation, by favouring pilot projects, start-ups and digitalisation, and (iii) an autarkic turn that aims at re-territorialising industrial activities and that equates sustainability with improved self-sufficiency.

Abstract

L'interès de la comunicació en aquest context es centra en oferir una visió detallada i profunda del sector inversor enfocat en la sostenibilitat i l'economia circular. Aquesta comunicació pretén ser un instrument analític que permeti entendre les dinàmiques, els actors i els criteris que estan influenciant les decisions d'inversió en aquests àmbits, tant a nivell local (Espanya), com regional (Europa) i global.

La evolució recent del sector inversor ha mostrat una clara tendència cap a l'especialització i diferenciació. Els actors i criteris d'inversió en sostenibilitat i economia circular s'han distingit cada vegada més del sector inversor tradicional. Per això, resulta essencial realitzar una anàlisi específica que abordi aquestes particularitats.

Els resultats o conclusions d'aquesta anàlisi es poden estructurar en cinc grans blocs temàtics:

1. Avaluació del Mercat i Tendències d'Innovació: Dins d'aquesta anàlisi, també es prendrà en consideració l'avaluació del tamany del mercat i les tendències d'innovació. Entendre la mida del mercat pot proporcionar una visió clara de les oportunitats i el potencial d'un sector específic, mentre que l'avaluació de les tendències d'innovació permetrà identificar les tecnologies, models de negoci i pràctiques que estan configurant el sector de la sostenibilitat i l'economia circular.

1. Evolució de la inversió privada: Aquest punt analitzarà la trajectòria de la inversió privada en sostenibilitat i economia circular en els últims anys. Quins sectors o segments han captat més finançament i quins factors han influït en aquesta evolució.

1. Principals Agents d'Inversió: Identificar qui són els actors clau interessats en invertir en projectes de sostenibilitat a nivell europeu. Això inclou fons d'inversió, capital risc, family offices, entitats governamentals, entre d'altres. Cadascun d'aquests actors té les seves pròpies motivacions i objectius.

1. Criteris d'Inversió: Analitzar quins son prioritaris per a aquests inversors especialitzats en sostenibilitat. Aquests criteris poden incloure aspectes mediambientals, socials, de governança (ESG), retorn financer, impacte social, entre d'altres. Comprendre aquests criteris és fonamental per alinear els projectes empresarials amb les expectatives dels inversors i augmentar les possibilitats d'èxit.

1. Impacte de la Regulació, Taxonomia Financera i el Green Deal: Avaluar com les regulacions i polítiques europees ( Directives CSRD, Net Zero 50,...), com la taxonomia financera i el Green Deal, estan influenciant el sector inversor.

Públic Objectiu:

La comunicació està dirigida principalment a empresaris i emprenedors de qualsevol sector que estiguin desenvolupant models de negoci enfocats en l'economia circular, energies alternatives o renovables, i pràctiques sostenibles. És especialment rellevant per a aquelles empreses que es trobin en etapes de desenvolupament com "seed, early stage, growth stage, expansion o exit", i que estiguin buscant inversió per impulsar els seus projectes.

Aquests empresaris i emprenedors trobaran un anàlisi molt valuós per entendre com funciona el mercat inversor específic per a projectes de sostenibilitat.

Abstract

A Catalunya, igual que a la resta d’economies globals, estem encara lluny d’assolir un model econòmic realment circular. L’economia circular s’està convertint en un tema d’interès, cada cop se’n parla més i es legisla més en detall a tots nivells, però els estudis ens diuen que la circularitat real no està avançant. Malauradament, enlloc d’incrementar-se, cada any es redueix la proporció global de matèries secundàries consumides (7,2% en 2023, un 21% menys respecte 2018), i continua incrementant-se el consum global de materials en la nostra economia.

Per aconseguir avançar cap a aquest model circular, en l’àmbit dels recursos materials necessitem reduir-ne el consum, prevenir la generació de residus i, d’aquells que no es puguin prevenir, fer una recollida eficient que permeti una valorització material de qualitat, obtenint recursos que es puguin reintroduir al cicle productiu de forma eficient.

Els instruments econòmics s’han revelat com realment eficaços per ajudar a assolir aquests objectius. Premiar els comportaments positius, ja sigui a nivell individual o empresarial, i castigar econòmicament els que ens allunyen dels nostres objectius (el que es coneix com l’estratègia del pal i la pastanaga) aconsegueix fer canviar comportaments i estratègies empresarials.

A Catalunya en tenim experiència en l’àmbit dels residus, reconeguda internacionalment com un cas d’èxit.

El cànon català de disposició final (abocament i incineració) dels residus, des de 2023 convertit en impost estatal, aplicat als residus municipals, industrials i de la construcció ha permès ajudar a desincentivar aquesta opció de gestió. A la vegada, el caràcter finalista d’aquest instrument, ha permès que el retorn dels fons recaptats, mitjançant retorn directe per tones recollides selectivament o a través de la dotació de fons per convocatòries de subvenció per projectes d’economia circular, serveixi com a incentiu a les empreses i administracions.

D’altra banda, l’aplicació del principi de “qui contamina paga” aplicat a les taxes o preus públics de recollida i gestió de residus està demostrant la seva eficàcia a través de la implantació de sistemes de pagament per generació o bonificació per participació.

En definitiva, individualitzar i desanoninimitzar els comportaments personals o empresarials en relació a la generació i gestió de residus, i que hi hagi una conseqüència econòmica d’aquests comportaments és una via clara per avançar cap a una major circularitat.

Abstract

Por una Economía Inspiral, más allá de la Economía Circular

Antonio Valero

Instituto CIRCE, Universidad de Zaragoza

Miembro del Club de Roma, valero@unizar.es

Resumen

El vocablo "Economía Circular" es confuso, pues no es teoría económica, ni es circular. A pesar de ello, es necesario defenderlo pues es una revolución en la manera de proceder con los recursos naturales. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre el impacto de la EC en la Economía convencional y en la Contabilidad global de los recursos naturales, y plantear una visión ecointegradora de dichos recursos.

Abstract

El vocablo "Economía Circular" es confuso, pues no es teoría económica, ni es circular. A pesar de ello, es necesario defenderlo pues es una revolución en la manera de proceder con los recursos naturales. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre el impacto de la EC en la Economía convencional y en la Contabilidad global de los recursos naturales, y plantear una visión ecointegradora de dichos recursos.