En aquest article volem descriure els valors evidencials que desenvolupen el verb "parèixer" i la perífrasi verbal "deure + infinitiu" en català antic i explicar com s’han generat. Es tracta de dos recursos bàsics per a l’expressió de l’evidencialitat inferencial que han seguit un procés de canvi semàntic paral·lel. L’estudi d’aquest procés, que s’ha fet amb dades de corpus analitzades amb una metodologia cognitiva, revela que l’aflorament dels nous valors es pot explicar com a resultat d’un procés de gramaticalització en què, a poc a poc, hi ha una major subjectivació, tendència que s’explica, en darrer terme, pel mecanisme de la inferència invitada (Traugott & Dasher 2002). A més, l’anàlisi dels diferents valors evidencials ens ha permès constatar que cal una classificació més detallada de la tipologia tradicional d’evidencials d’inferència (Willet 1988), i és per a superar aquestes limitacions que hem aplicat la proposta de Squartini (2008). En definitiva, tot plegat ens ha possibilitat obrir una línia de recerca sobre els marcadors
evidencials d’inferència i el procés de canvi lingüístic que els genera en llengües com el català en què no hi ha una categoria gramatical evidencial.
Abstract
En aquest article volem descriure els valors evidencials que desenvolupen el verb "parèixer" i la perífrasi verbal "deure + infinitiu" en català antic i explicar com s’han generat. Es tracta de dos recursos bàsics per a l’expressió de l’evidencialitat inferencial que han [...]
Estudiem en aquest article els primers passos en l’evolució semàntica i en la gramaticalització del verb "jaquir". Aquest germanisme pertany a un estrat lèxic del
català que va començar a fer-se menys usual a la darreria del s. xv, desplaçat per altres sinònims, en aquest cas "lleixar-deixar". La recerca es fonamenta en un corpus de
documentació en llatí i en català dels segles xi i xii. L’objectiu és descriure, en aquella primera documentació, la gènesi dels significats que ja apareixen ben establits durant el període literari. Seguim un enfocament metodològic d’orientació cognitivista (estudi de la subjectivació i de la inferència com a mecanismes del canvi semàntic) i donem un paper important a la visió comparada dels cognats de jaquir en les llengües romàniques (sobretot, gal·loromàniques) i en germànic (fràncic i alemany).
Abstract
Estudiem en aquest article els primers passos en l’evolució semàntica i en la gramaticalització del verb "jaquir". Aquest germanisme pertany a un estrat lèxic del
català que va començar a fer-se menys usual a la darreria del s. xv, desplaçat per altres sinònims, en aquest [...]
En aquest article estudiem l’evolució semàntica que han experimentat els verbs que han arribat a expressar en català el sentit [posar en lloc resguardat] o que s’hi han aproximat. Cronològicament, l’estudi ateny fonamentalment des de les primeres atestacions fins al segle xvi. Malgrat això, també estudiem, més parcialment,
la documentació posterior fins a l’actualitat, especialment a través de les obres lexicogràfiques. Després de descriure semasiològicament cada unitat lèxica, mirem
d’establir les interrelacions que s’han pogut produir entre aquests mots en el cas que hagen coincidit en l’ús sincrònic. Per aconseguir-ho, partim del despullament dels
textos literaris i no literaris que ens ofereixen les dades del "Corpus Informatitzat de Català Antic" (CICA). Ens basem en la metodologia que aporta la semàntica cognitiva, especialment quant al paper que fan les projeccions metafòriques i metonímiques en l’explicació dels canvis semàntics. Tot plegat és el marc general per a explicar l’evolució semàntica dels verbs que han servit per a expressar el sentit esmentat i quina relació històrica han mantingut entre ells.
Abstract
En aquest article estudiem l’evolució semàntica que han experimentat els verbs que han arribat a expressar en català el sentit [posar en lloc resguardat] o que s’hi han aproximat. Cronològicament, l’estudi ateny fonamentalment des de les primeres atestacions fins al segle [...]