Abstract

La resposta a la crisi de confiança en les institucions públiques s’ha basat principalment en el desenvolupament de múltiples mecanismes de control i lluita contra el frau. Aquesta via no ha millorat la confiança de la ciutadania en les institucions, confiança que segueix sota mínims. Les bases democràtiques no són immutables, i no estan tan assentades com es creia. És urgent aprofundir en la qualitat institucional. Això implica una ètica pública que es faci càrrec de l’encàrrec rebut: garantir la dignitat, la justícia i la cura de la ciutadania, vetllar pel seu impacte en la qualitat de la nostra vida quotidiana. És a dir, tenir cura de les institucions i cultivar una ètica pública de la responsabilitat, una cultura catalitzadora de canvis en les conviccions i pràctiques del servei públic. En aquest sentit, es presentaran algunes línies que poden orientar la consolidació i l’avaluació de la integritat de les institucions públiques.

Abstract

L’habitatge té una gran importància en la nostra societat per diverses raons. És el bé de consum més important i, a la vegada, ha estat el principal mecanisme d’estalvi per les famílies. A més a més, la seva ubicació geogràfica determina qui són els nostres veïns, a quina escola van els nostres fills i quines són les feines que podem desenvolupar.

En els països desenvolupats l’interès de la societat per l’habitatge ha crescut en les últimes dècades. Un motiu darrere d’aquest creixent interès és la percepció que sovint es dona una desconnexió entre l’evolució dels ingressos de les famílies i el cost de l’habitatge. A Espanya, entre el 1995 i el 2022, el percentatge de la despesa de les famílies que dediquen a l’habitatge va créixer en 8 punts percentuals. En aquestes situacions de desconnexió, l’habitatge deixa de ser assequible per amplis segments de la població, el que imposa uns costos molt alts per la societat. La recent aprovació de diverses lleis en matèria d’habitatge tant a nivell estatal com català posen de manifest la creixent preocupació de la societat per aquest tema.

L’objectiu d’aquest article és triple. En primer lloc, es proporcionen algunes dades per descriure el problema de l’assequibilitat de l’habitatge a Catalunya i a España. En segon lloc, s’analitzen algunes de les possibles causes que hi ha darrere d’aquest fenomen. La última part de l’article consisteix en una valoració d’algunes polítiques a l’abast dels governs per abordar el problema de l’assequibilitat d’habitatge.