Abstract

Anna Murià’s work is on the margins of Catalan exile literature. This article, conceived within the theoretical framework of autobiographical literature, is an attempt to contribute to the clearing up of some of the keys to its interpretation. The fictional and testimonial work of the author makes up a coherent and original autobiographical space.

Abstract

In this article the general coordinates of the poetry of Pere Gimferrer are defined, from certain philosophical and literary influences —idealism, oriental thought, symbolism, the theories of Octavio Paz— and from autobiographical information present in some of his poems. Also, these and other different factors seen in the poet's books are studied.

Abstract

This article approaches the task of analyzing the autobiographical activity of Joan Puig i Ferrater. Particular attention is paid to «Camins de França», one of the most outstanding autobiographies of the twentieth century literature. The literary production of Puig i Ferreter turns around a series of basic characteristics: life like an initiation journey, life like a search of the affirmation of his own personality, and the sense of sensuality. All in all, the author conceives his office of artist as an adventure in search of his own essence.

Abstract

En aquest article s’analitza com la memòria dels espais primigenis que apareixen en l’obra literària d’Ignasi Mora intervenen decisivament en la modelació dels seus personatges. Són territoris documentats que l’escriptor pretén convertir en literaris, alhora que juga amb les històries i els personatges, en una indissoluble relació entre realitat i ficció. Els llibres de Mora, tant els biogràfics com els narratius, resulten de dificultosa o gairebé impossible classificació, proses del jo al pol oposat d’un llenguatge referencialista o essencialista, on la infància clou un temps i un espai mítics. Seguint aquest fil, al final de l’article aventurem una hipòtesi: un temps i un espai clausurats mesuraran tots els altres temps i tots els altres espais en l’obra de Mora.

Abstract

En aquest article ens proposem situar, interpretar i valorar «Matèria de Bretanya» dins la producció autobiogràfica catalana més recent. Per tal de satisfer aquest objectiu abordarem, de bon principi, la problemàtica i sempre discutible qüestió del gènere d’aquesta obra. Sense voluntat de perdre’ns entre teoritzacions estèrils però amb la intenció de posar de manifest la filiació de «Matèria de Bretanya» amb les formes de literatura del jo, mirarem de fer dialogar el relat de Sánchez-Cutillas amb algunes obres coetànies, especialment valencianes, que posaran en relleu l’existència d’una línia d’escriptura memorialística ben personal que arrenca amb «Matèria de Bretanya» i arriba fins a l’actualitat.

Abstract

Aquest article se centra en modalitats diferents de construcció de l’obra teatral que tenen com a base una relació explícita, amb major o menor grau, entre el creador i la ficció: teatre autobiogràfic, teatre autoficcional i autobiografia escènica. Veurem com aquesta relació es fa present en el procés de recepció a través de diferents mecanismes, especialment a partir de paratextos, i com permet activar pactes de lectura entre obra i receptor de tarannà divers. En concret, aquest acostament a la metaficció autobiogràfica en el teatre contemporani es desenvolupa a partir de l’anàlisi de tres obres: «Indian summer» (1987), de Rodolf Sirera, «Currículum» (1994), de Pasqual Alapont i Carles Alberola, i «Com a pedres» (2006), de la companyia El pont flotant.