Abstract

La taxa d'abandonament escolar prematur (TAEP) a Catalunya va ser del 16,9% l'any 2022, 3 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola i 7 punts percentuals per sobre de la mitjana dels 28 països de la Unió Europea (UE). L'any següent, el 2023, la TAEP a Catalunya va disminuir fins al 14%, mentre que a Espanya va fer-ho lleugerament fins al 13,6% (les dades de la UE pel 2023 encara no estan disponibles). Així mateix, si bé Catalunya ha aconseguit reduir substancialment aquesta taxa des del 33% de l'any 2008 fins ara, els darrers anys s'ha estancat. No obstant això, aquest abandonament és especialment elevat pels estudiants amb situacions vulnerabilitat socioeconòmica, limitant encara més les seves oportunitats de futur. Davant d'aquesta situació, l'objectiu d'aquest treball és determinar quines són les característiques dels centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat de Barcelona que obtenen millors resultats en termes d'abandonament escolar, i d'aquesta manera poder establir quins són els factors protectors de l'AEP. Concretament, s'analitzaran les dimensions pedagògica, organitzativa i material d'aquests centres, determinant l'efecte de les variables que depenen de l'equip educatiu, de la proposta pedagògica, l'organització, l'equipament i la cultura institucional del centre educatiu sobre els resultats dels alumnes.

Per dur a terme l'estudi, s'estimarà un model lògit multinivell, en el qual s'inclouran característiques individuals i familiars dels alumnes (com, per exemple, l'expedient acadèmic, el nivell socioeconòmic de la família...) i les característiques del centre (com les pràctiques pedagògiques, organitzatives i materials dels centres...), que determinen la probabilitat que un alumne acabi abandonant els seus estudis. D'aquesta manera, serà possible dur a terme una caracterització dels centres en els quals la probabilitat d'abandonament dels estudiants en situació de vulnerabilitat és més reduïda. L'estimació es basarà en les dades administratives del Consorci d'Educació de Barcelona, així com en les dades que s'obtindran per mitjà d'un qüestionari dirigit a una mostra de centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat.

Els resultats d'aquest estudi permetran identificar els factors intrínsecs protectors de l'AEP en aquells centres on presenten nivells elevats de complexitat socioeconòmica (i, per tant, més probabilitats d'abandonament escolar prematur dels alumnes en acabar la formació secundària obligatòria). Així doncs, es podrà crear un banc d'elements protectors dels centres que ajuden a reduir l'abandonament escolar dels alumnes més vulnerables i poder-se aplicar en altres centres. Com a resultat, aquest estudi permetrà identificar mesures cost-efectives, en analitzar elements interns dels centres com estructura organitzativa, pràctiques pedagògiques o cultura institucional, atès que tenen costs econòmics reduïts, tant pels centres educatius com pels organismes públics competents.

Abstract

L'abandonament dels estudis després del període d’obligatorietat està associat amb nivells més baixos de benestar i ocupació, particularment entre l’alumnat vulnerable. Aquest article té com a objectiu analitzar els elements organitzacionals, pedagògics i de recursos dels centres educatius de secundària que poden ajudar a l’alumnat a continuar la seva educació després de l’etapa obligatòria. Per fer-ho, s’ha construït una base de dades que combina registres administratius de més de 90.000 alumnes que han completat l’educació secundària obligatòria (ESO) a Barcelona entre el 2018 i el 2024, amb una enquesta detallada sobre pràctiques escolars que va ser resposta per 136 centres de secundària de la ciutat de Barcelona (66% del total). Amb aquesta informació, s’ha dut a terme una anàlisi de regressió logística per tal d’identificar la probabilitat d’un alumne de no matricular-se en estudis post-obligatoris durant els dos anys posteriors a completar l’ESO. En aquesta anàlisi s’incorporen característiques individuals dels alumnes, variables administratives a nivell de centre i pràctiques escolars reportades al qüestionari. Els resultats indiquen que les pràctiques escolars com la continuïtat de matèria durant les absències dels docents, la implementació de la monitorització diària de l’assistència de l’alumnat o l’orientació personalitzada poden reduir significativament la probabilitat d’abandonar l’educació de manera prematura, independentment del context socioeconòmic i acadèmic de l’alumne.